Tag Archives: Sergi Pons Codina

Una setmana plena de… crims i speed

Portades dels llibres dels que hem parlat aquesta setmana

Portades dels llibres dels d’aquesta setmana

En plena setmana BCNegra, actualitat literària ha destacat en primer lloc La noia d’Aberdeen, de Quim Aranda, una història i un assassinat emmarcats en el context dels dies previs i posteriors al darrer 11 de setembre. Anna Maria Villalonga en diu al bloc A l’ombra del crim que l’autor demostra que “el negre actual funciona com a gènere realista, social i de denúncia. Però també demostra ˗tot i ser periodista, o tal vegada per això˗  quelcom més: que el seu màxim interès, com a novel·lista, no és fer una crònica, sinó aprofundir en la psicologia dels personatges”.

D’altra banda la presentació simultània de les novel·les L’ètica de Sebastià Jovani i El tant per cent de Rafael Vallbona. La primera, la història d’un assassí que esquartera adolescents de la que El Periódico en va dir que “és explícit amb la sang i fetge just fins al punt necessari per no caure en la monstruositat”; la segona explica el periple d’un periodista que s’endinsa en els secrets de la corrupció política i d’altres crims. “A veure fins a quin punt us repugna llegir sobre la merda virtual que és la corrupció, sembla dir –nos” comentava Lletres.cat d’El tant per cent.

Vam poder cobrir també la presentació de “la primera novel·la Oi! de la història” Mars del Carib, de Sergi Pons Codina. El debutant ens porta al Sant Andreu més proletari i al seu tuguri, el Mars del Carib, “l’escola de vida” per al Blai i els seus amics, uns inadaptats sense futur. Marina Espasa en diu a l’Ara que “és una mina, or pur si el comparem amb la superabundància de novel·les sobre gent que fa novel·les, o amb les novel·les històriques, o amb les novel·les negres de franquícia”. Albert Forns destacava que el llibre “és un creixendo delirant, manual de males pràctiques al món de l’oci, la festa, la feina i la vida en general” i Josep Lambies afirma que el “seu repertori és extrem: hi ha sang i vandalisme, farlopa, speed i pastilles per estabornir tota la ciutat”, tots dos a TimeOut.

Una altra de les cròniques oferides ha estat la de la presentació de El llenyater, del polonès Michal Witkowski: on un escriptor homosexual es retira a un complex turístic polonès per a escriure una novel·la negra. La crítica d’Anna Maria Villalonga la descrivia així: “des de la paròdia, la burla i una certa nostàlgia continguda, Witkowski dissecciona el passat i el present d’un país que ha anat i va a la deriva, massa emmirallat en els altres, massa dominat pels altres, amb poques possibilitats de respirar”.

Finalment parlàvem del Premi Ciutat de Barcelona, concedit a Joan Carreras per Cafè Barcelona. El Cafè Barcelona, escenari central de l’acció, es troba a d’Amsterdam i el regenten dues dones holandeses amb un fill cadascuna. Un d’ells, l’Arjen, decideix marxar a Bòsnia amb els cascos blaus i tornarà després del genocidi, amb un llast del que no es podrà desfer mai. Però tot i que “El Cafè Barcelona no existeix més que en el llibre” diu el reportatge de Josep Lambies a TimeOut, “encara així és ben bé de debò, és tan veritat com les històries que se n’expliquen: com ho són tots els bons relats”.

“I a qui no li agradi, que es foti”

Mars del Carib

Kiko Amat i Sergi Pons Codina, asseguts a la presentació de Mars del Carib

Marc Montull (@fujicolor19) – “Altres novel·les que podrien ser similars tenen una certa melancolia. En Sergi en prescindeix: tu ets dins l’acció, i aquesta és brutal i lletja, com un cop de puny”. Així introdueix Kiko Amat Mars del Carib, el llibre del debutant de Parets del Vallès Sergi Pons Codina. “Ni un sol moment de bellesa. Tan sols extraradi pur i dur, hòsties, ràbia, alcohol, futbol i speed per tot arreu”.

La llibreria Taifa ha estat el lloc escollit per la presentació de la novel·la publicada per Edicions de 1984. Ha anat a càrrec de l’escriptor de Sant Boi Kiko Amat i del mateix Sergi Pons Codina. En un ambient una mica peculiar (cervesa, bromes i crits) han anat donant les claus de Mars del Carib.

El Mars del Carib és un tuguri de mala mort del Sant Andreu més obrer, de l’extraradi més bèstia. Completament fora de la legalitat, paradís de felicitats artificials, el bar serà una “escola de vida” per a en Blai i els seus amics, el mirall fictici de l’adolescència de Pons Codina i la seva colla.

Personatges que gaudeixen fent del defecte virtut, sent els “més burros, els campions de la farra, mamats a treballar, una ràbia i un nihilisme extrem”. Perquè com fa veure Amat, “si tenim odi de classe no és per on hem nascut, ni pels diners. És per les expectatives de futur, mai hem aspirat a res més que a ser igual d’infeliços que els nostres pares”.

Per la seva banda Pons Codina diu que per a ell el llibre ha estat un divertimento, “amb els fills he frenat una mica i m’ha agafat per escriure”. Potser és per això que quan Amat afirma que Mars del Carib és la primera novel·la Oi! de la història l’autor s’ho pensa abans de dir que sí, que una mica sí. També deu ser per això que la novel·la fa pixar de riure.

I és que en algun moment de la presentació Sergi Pons Codina somriu: “m’ho he passat molt bé amb Mars del Carib, i els seus personatges també s’ho passen molt, molt, molt bé. I a qui no li agradi, que es foti”.