Tag Archives: Retorn a Killybegs

Una setmana de… revoltes i traïdors

Revista de premsa

Els llibres d’aquesta setmana

Aquesta setmana actualitat literària recupera episodis històrics. La jove autora Carla Gràcia Mercadé presentava Set dies de Gràcia, una novel·la que es desenvolupa en el context de la Revolta de les Quintes al Barri de Gràcia durant els primers dies d’abril de 1870. Una trama dual, que entrellaça la història d’una família burgesa amb la de la revolta de les classes populars.

Pròleg del llibre llegit per l’actor Abel Folk (Producció pròpia)

L’Institut Francès va acollir la presentació de Retorn a Killybegs de Sorj Chalandon. El periodista francès va recordar amb dolor catàrtic una ferida oberta, la història de Denis Donaldson: el seu amic, un dels històrics de l’IRA que va resultar ser un traïdor, un agent de l’MI5 britànic. A Retorn a Killybegs però el que hi ha és literatura, una traïció que és universal; la novel·la recorre la vida de Tyrone Meehan, un Donaldson ficcionat que ens parla de la nostra relació amb l’alteritat.

Retorn a Killybegs és un llibre obscur que et fa caminar per les contradiccions internes d’un entorn viciat […] però que exhala uns fums que es dispersen per l’atmosfera en una estranya i desconeguda forma d’amistat i amor pels seus iguals, en una terra sacsejada per una guerra, que vista pel ulls equivocats, pot arribar a semblar gairebé ancestral, infinita i universal” en diu Albert Playà a Núvol. També resulta interessant sentir el testimoni colpidor del propi autor, en una crònica d’Ernest Alós a El Periódico: “A l’acomiadar-se, em va agafar i em va dir: ‘T’estimo’… i no sé si era veritat. ¿Un traïdor és traïdor en tot moment?”. A qui es vulgui fer una idea de la magnitud del personatge que es miri aquests el bloc de L’artista abans conegut com a Subal Quinina.

Sorj Chalandon, al centre, parlant del seu Retorn a Killybegs (Producció pròpia)

Per últim una notícia interessant del món editorial i que ja anunciàvem fa uns dies: el llançament dels dos primers títols de L’Altra Editorial. Aquests són Els nois de Toni Sala, sobre quatre personatges afectats de diferent manera per la mort de dos germans i el recull de relats L’última nit de James Salter, l’única obra de l’autor traduïda al català.  De la primera El Periódico en diu: “com passa precisament amb la novel·la de Rojals, el que sembla començar com un relat costumista d’una generació en temps de crisi acaba derivant en un infern pertorbador”. Dels relats de Salter Xavier Serrahima en diu a Núvol que “ens parlen de la família, de les relacions matrimonials (i extra matrimonials), però, per damunt de tot, de les ocasions perdudes, d’aquells temps balafiat que no es pot recuperar”.

Anuncis

La traïció universal

Sorj Chalandon, al centre, parlant del seu Retorn a Killybegs (Producció pròpia)

Marc Montull (@fujicolor19) – La Mediateca de l’Institut Francès de Barcelona és un espai acollidor però certament asèptic, les parets blanques i els prestatges de llibres de biblioteca. Sorj Chalandon en va fer un lloc emotiu i de record dolorós i catàrtic a la presentació del seu llibre Retorn a Killybegs, publicat el 2011 i que tot just ha traduït al català Edicions de 1984.

“Durant vint anys va ser el meu amic i el meu germà. Ell va ser un heroi de la pàtria irlandesa. I també en va ser un traïdor”. La veu de Chalandon mentre descriu el seu passat és estranya, trencada a vegades pel silenci, però ferma i decidida alhora: el seu francès parla de Denis Donaldson, parla del “seu traïdor”.

L’any 2005 Denis Donaldson, voluntari de l’IRA Provisional i membre del Sinn Féin, feia una roda de premsa que sorprenia Irlanda: durant els últims vint anys havia estat un infiltrat a la cúpula de l’IRA de la intel·ligència britànica, l’MI5. Pocs mesos més tard un periodista el trobava mort a trets d’escopeta en una cabana a Donegal, República d’Irlanda.

“Imagineu-vos que algú us fa conèixer un país, us el fa estimar. Imagineu-vos també que la persona que us ha fet estimar aquest país és el seu enemic”. Sorj Chalandon va conèixer Donaldson mentre cobria el conflicte irlandès pel diari Libération durant els anys 80 (recomano que llegiu això per entendre el personatge): es van fer més que amics, el periodista francès va arribar a veure en l’irlandès un mentor. La traïció de Donaldson el va sorprendre però sobretot va ser dolorosa per a Chalandon, que el 2008 publicava Mon traître, on “volia plorar sobre la meva història, sobre una traïció universal”.

Amb Retorn a Killybegs el tema segueix sent aquesta traïció universal per bé que el protagonista ja no és un traït: “aquest cop vaig anar a cercar el traïdor dins meu. Tots tenim a la panxa un traïdor i un traït”. I és que la novel·la recorre la vida de Tyrone Meehan, un Donaldson ficcionat, “un home doble:  un heroi i un traïdor. Ell era el meu amic i volia compartir la seva mentida i el seu silenci”. Amb aquest coexisteix la figura ingènua del “franceset”, Antoine, una reminiscència de Chalandon en la novel·la: “la veritat es troba entre ells dos”.

“El que m’interessava era agafar el lector i dur-lo amb mi a Irlanda, a un país que no coneix. Que es protegeixi quan senti els trets de l’IRA al carrer. Que conegui el Denis i se l’estimi igual que ho vaig fer jo. Que se senti sobtat per la seva traïció, com em va passar a mi. Però sobretot que no faci un discurs: no vull demostrar res, només necessito compartir una experiència dolorosa, sense judicis” diu en francès, donant espai entre frase i frase per a que la traductora faci la seva feina (a vegades no li dóna torn i quan se n’adona, consternat, s’excusa amb un mig somriure: “Pardon, pardon!”).

Retorn a Killybegs està escrit en un estil directe (“m’agrada extreure la medul·la dels mots”), on hi tenen una importància crucial les mirades, que “formen part del silenci que va caure sobre Denis quan es va saber la veritat”. Una mena d’escriptura visual que fa que Chalandon es recordi dels seus estudiants de periodisme: “sempre els dic que quan escriguin comencin amb una imatge. Jo només ensenyo, no explico”.

Sorj Chalandon no arriba a plorar quan diu que “algú de l’IRA em va dir després de la mort de Denis que en realitat estava mort des del 1981. L’home que m’havia estimat ja estava mort. Per això al llibre a Tyrone Meehan li falten les paraules: ja ho ha dit tot”. Però se’l veu colpit, i el públic silenciat per una història i un llibre que són extraordinaris. La traïció universal ho és perquè va molt més enllà d’Irlanda: ens parla de cadascú de nosaltres, i de la nostra relació amb l’alteritat. “Volia poder tancar la tomba del meu amic Denis, que ell i jo tinguem un lloc i un dolor comuns”.

Malgrat tot, el pes del dolor i del pas del temps es fan presents quan Chalandon diu: “quan sigui gran potser seré capaç de dir que un traïdor és una víctima de la guerra. Per ara només puc dir que un traïdor deixa víctimes al seu pas”.