Tag Archives: Rafael Vallbona

Una setmana plena de… crims i speed

Portades dels llibres dels que hem parlat aquesta setmana

Portades dels llibres dels d’aquesta setmana

En plena setmana BCNegra, actualitat literària ha destacat en primer lloc La noia d’Aberdeen, de Quim Aranda, una història i un assassinat emmarcats en el context dels dies previs i posteriors al darrer 11 de setembre. Anna Maria Villalonga en diu al bloc A l’ombra del crim que l’autor demostra que “el negre actual funciona com a gènere realista, social i de denúncia. Però també demostra ˗tot i ser periodista, o tal vegada per això˗  quelcom més: que el seu màxim interès, com a novel·lista, no és fer una crònica, sinó aprofundir en la psicologia dels personatges”.

D’altra banda la presentació simultània de les novel·les L’ètica de Sebastià Jovani i El tant per cent de Rafael Vallbona. La primera, la història d’un assassí que esquartera adolescents de la que El Periódico en va dir que “és explícit amb la sang i fetge just fins al punt necessari per no caure en la monstruositat”; la segona explica el periple d’un periodista que s’endinsa en els secrets de la corrupció política i d’altres crims. “A veure fins a quin punt us repugna llegir sobre la merda virtual que és la corrupció, sembla dir –nos” comentava Lletres.cat d’El tant per cent.

Vam poder cobrir també la presentació de “la primera novel·la Oi! de la història” Mars del Carib, de Sergi Pons Codina. El debutant ens porta al Sant Andreu més proletari i al seu tuguri, el Mars del Carib, “l’escola de vida” per al Blai i els seus amics, uns inadaptats sense futur. Marina Espasa en diu a l’Ara que “és una mina, or pur si el comparem amb la superabundància de novel·les sobre gent que fa novel·les, o amb les novel·les històriques, o amb les novel·les negres de franquícia”. Albert Forns destacava que el llibre “és un creixendo delirant, manual de males pràctiques al món de l’oci, la festa, la feina i la vida en general” i Josep Lambies afirma que el “seu repertori és extrem: hi ha sang i vandalisme, farlopa, speed i pastilles per estabornir tota la ciutat”, tots dos a TimeOut.

Una altra de les cròniques oferides ha estat la de la presentació de El llenyater, del polonès Michal Witkowski: on un escriptor homosexual es retira a un complex turístic polonès per a escriure una novel·la negra. La crítica d’Anna Maria Villalonga la descrivia així: “des de la paròdia, la burla i una certa nostàlgia continguda, Witkowski dissecciona el passat i el present d’un país que ha anat i va a la deriva, massa emmirallat en els altres, massa dominat pels altres, amb poques possibilitats de respirar”.

Finalment parlàvem del Premi Ciutat de Barcelona, concedit a Joan Carreras per Cafè Barcelona. El Cafè Barcelona, escenari central de l’acció, es troba a d’Amsterdam i el regenten dues dones holandeses amb un fill cadascuna. Un d’ells, l’Arjen, decideix marxar a Bòsnia amb els cascos blaus i tornarà després del genocidi, amb un llast del que no es podrà desfer mai. Però tot i que “El Cafè Barcelona no existeix més que en el llibre” diu el reportatge de Josep Lambies a TimeOut, “encara així és ben bé de debò, és tan veritat com les històries que se n’expliquen: com ho són tots els bons relats”.

Per què s’escriu novel·la negra

El tant per cent de Rafael Vallbona i L’Ètica de Sebastià Jovani

Actualitat literària

D’esquerra a dreta: Rafael Vallbona, Josep Forment i Sebastià Jovani a la Central del Raval

Julia Tercero (@JuliaTercero) – “L’infern ja no és el de Dante, l’infern és a cada casa”. És aquesta reflexió de Rafael Vallbona, al pis soterrani de La Central del Raval, la que enceta el debat. En un ambient distès però molt crític, propi del petit comitè, Rafael Vallbona i Sebastià Jovani presenten els seus llibres: El tant per cent i L’ètica, dues novel·les negres, de la mà de Jordi Forment, el seu editor de Crims.cat.

Mentre El tant per cent és la història d’un periodista que intenta esbrinar el perquè d’uns crims alhora que pateix per la seva precària situació laboral; L’ètica és un viatge pels camins més foscos i monstruosos de la ment humana  a través d’uns personatge que no n’acabaran de tornar sencers.

Ambdós autors són graciencs, i la conversa està plena de referències al seu barri i a l‘Independent de Gràcia, el petit diari on escriuen tots dos. En un to que oscil·la entre el pessimisme i l’humor negre, els autors comparen la semblança i la discòrdia entre  les seves novel·les, alhora que toquen temes de rabiosa actualitat: la crisi, la corrupció política, la manca d’escrúpols o la conformitat de la massa.

Però, embrancats en un debat filosòfic, acaben anant molt més enllà de les novel·les: parlen de la monstruositat, inherent a l’ésser humà, en el seu moment àlgid, la Segona Guerra Mundial. I Jovani, establint un vincle amb el present diu “Ara vivim un postguerra sense guerra”. Així, destrossats tots per tanta misèria, acollim amb esperança la pregunta de Forment: “De veritat creieu que no en sortirem mai?”, “És clar, que no” li respon Vallbona, “si no, per què escriuríem novel·la negra?”.