Tag Archives: IEMed

Una setmana de… identitats i conflictes

Sayed Kashua

Sayed Kashua. Fotografia de Emil Salman. Font: Haaretz.

Una setmana tranquil·la en el panorama literari barceloní. A actualitat literària hem estat preparant la visita d’un personatge molt interessant, l’escriptor araboisraelià Sayed Kashua, que va presentar la seva novel·la Segona persona del singular, editada en català per Edicions de 1984, a l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed). Kashua va ser el protagonista d’un acte en què es va parlar més de política i del conflicte entre jueus i palestins que no del seu llibre.

Però de Segona persona del plural molts n’han parlat. Boyd Tonkin, del diari britànic The Independent, ha descrit el llibre com “una trama, intel·ligentment teixida, d’acurades observacions del Jerusalem del dia a dia”. També s’ha destacat la ironia crítica de l’autor reflectida en la novel·la: “Aconsegueix amagar el dolor sota l’humor” en va dir el periodista jueu d’ Al-Monitor Shlomi Eldar. Un humor, de fet, que Annette Lévy-Willard, de Libération, no dubta en comparar amb l’humor negre i crític de Woody Allen en una crònica que acaba de manera molt significativa: “Sayed Kashua continuarà, doncs, amb la seva vida paranoica i la seva obra d’escriptor d’humor negre que relata l’esquizofrènia quotidiana de l’àrab israelià”.

Anuncis

Quan les fronteres són dins un mateix

Presentació de Segona Persona del singular, de Sayed Kashua

Autor novela

Sayed Kashua. Fotografia de Natasha Mozgovaya (Font: Haaretz)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Hi ha una certa expectació abans que arribi l’autor. Un públic d’allò més variat n’espera l’arribada. I, una mica tard, entra l’autor escortat per Roser Lluch, traductora del llibre al català, Lurdes Vidal, responsable de l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed), Anna Bejarano, professora de llengua i literatura hebrees a la UB i un traductor que repetirà constantment durant l’acte, excusant-se, que no ho és.

Sayed Kashua és jove però no titubeja. Viu a cavall entre dues cultures en guerra,  que es barallen també en el seu interior i per això escriu, perquè com diu ell, “és l’únic que puc fer”. Explica que ha estat criticat per les seves paraules, per les seves accions, però, sobretot, per la llengua en la que escriu. Va triar fa ja tres novel·les l’opció d’escriure en hebreu, i no en àrab, com molts haguessin esperat. La novel·la que presenta, Segona persona del singular, és una història d’amor, com Kashua s’esforça en recordar als assistents, que explica, alhora, perquè enutja alguns que l’autor escrigui en la llengua que ho fa.

Després d’una breu introducció a l’obra i a l’autor de cadascun dels ponents a la taula, s’obre el debat. Acostumats al silenci tímid després de l”‘Algú té alguna pregunta?”,  sorprèn com el públic es llença a la piscina. Es posen sobre la taula qüestions polítiques de rabiosa actualitat, com la polèmica al voltant de la iniciativa del govern de Netanyahu d’imposar el servei militar obligatori a la minoria ultraortodoxa jueva dels Haredim o sobre si un boicot econòmic sobre Israel seria beneficiós per a resoldre el conflicte amb els palestins. També preguntes més personals a l’autor, sobre com viu la seva identitat dividida o si té el projecte d’escriure algun dia en el seu àrab matern.

I Kashua, que ha vingut a parlar del seu llibre (“d’amor” repeteix, “i no només de política”) no dubta en contestar que no ho sap, que ell no té la solució de res però que actua segons les seves conviccions. Al final, però, acaba regalant una confessió, potser utòpica, al seu àvid públic. “The dream is to share the land in equalty” [” El somni és compartir la terra amb igualtat”].

De religions, identitats i persones

Portada Segona persona del singular

Portada del llibre. (Font: bloc d’Edicions de 1984)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Segona persona del singular, de l’escriptor palestí Sayed Kashua és la nova proposta que ofereix Edicions de 1984. Es tracta d’una novel·la amb dos protagonistes que es coneixen fortuïtament i van entrelligant la trama: un advocat criminalista d’èxit i un artista que fa de treballador social. Una història “sobre la recerca de la identitat de tots aquells que pertanyen a una societat dividida i també sobre la naturalesa del matrimoni i l’amistat” tal com la descriu el bloc de l’Editorial.

Traduïda al català per Roser Lluch i Oms, la novel·la fou publicada en hebreu el 2010 i va guanyar el premi Bernstein (un premi literari israelià) el 2011. El jurat del premi en va dir que és”una mirada fascinant i satírica a Israel i especialment a la ment araboisraeliana”.

La novel·la serà presentada pel mateix autor que després participarà en un debat obert dilluns dia 3 de març a l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed).