Tag Archives: Edicions de 1984

Una setmana de… identitats i conflictes

Sayed Kashua

Sayed Kashua. Fotografia de Emil Salman. Font: Haaretz.

Una setmana tranquil·la en el panorama literari barceloní. A actualitat literària hem estat preparant la visita d’un personatge molt interessant, l’escriptor araboisraelià Sayed Kashua, que va presentar la seva novel·la Segona persona del singular, editada en català per Edicions de 1984, a l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed). Kashua va ser el protagonista d’un acte en què es va parlar més de política i del conflicte entre jueus i palestins que no del seu llibre.

Però de Segona persona del plural molts n’han parlat. Boyd Tonkin, del diari britànic The Independent, ha descrit el llibre com “una trama, intel·ligentment teixida, d’acurades observacions del Jerusalem del dia a dia”. També s’ha destacat la ironia crítica de l’autor reflectida en la novel·la: “Aconsegueix amagar el dolor sota l’humor” en va dir el periodista jueu d’ Al-Monitor Shlomi Eldar. Un humor, de fet, que Annette Lévy-Willard, de Libération, no dubta en comparar amb l’humor negre i crític de Woody Allen en una crònica que acaba de manera molt significativa: “Sayed Kashua continuarà, doncs, amb la seva vida paranoica i la seva obra d’escriptor d’humor negre que relata l’esquizofrènia quotidiana de l’àrab israelià”.

Anuncis

Quan les fronteres són dins un mateix

Presentació de Segona Persona del singular, de Sayed Kashua

Autor novela

Sayed Kashua. Fotografia de Natasha Mozgovaya (Font: Haaretz)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Hi ha una certa expectació abans que arribi l’autor. Un públic d’allò més variat n’espera l’arribada. I, una mica tard, entra l’autor escortat per Roser Lluch, traductora del llibre al català, Lurdes Vidal, responsable de l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed), Anna Bejarano, professora de llengua i literatura hebrees a la UB i un traductor que repetirà constantment durant l’acte, excusant-se, que no ho és.

Sayed Kashua és jove però no titubeja. Viu a cavall entre dues cultures en guerra,  que es barallen també en el seu interior i per això escriu, perquè com diu ell, “és l’únic que puc fer”. Explica que ha estat criticat per les seves paraules, per les seves accions, però, sobretot, per la llengua en la que escriu. Va triar fa ja tres novel·les l’opció d’escriure en hebreu, i no en àrab, com molts haguessin esperat. La novel·la que presenta, Segona persona del singular, és una història d’amor, com Kashua s’esforça en recordar als assistents, que explica, alhora, perquè enutja alguns que l’autor escrigui en la llengua que ho fa.

Després d’una breu introducció a l’obra i a l’autor de cadascun dels ponents a la taula, s’obre el debat. Acostumats al silenci tímid després de l”‘Algú té alguna pregunta?”,  sorprèn com el públic es llença a la piscina. Es posen sobre la taula qüestions polítiques de rabiosa actualitat, com la polèmica al voltant de la iniciativa del govern de Netanyahu d’imposar el servei militar obligatori a la minoria ultraortodoxa jueva dels Haredim o sobre si un boicot econòmic sobre Israel seria beneficiós per a resoldre el conflicte amb els palestins. També preguntes més personals a l’autor, sobre com viu la seva identitat dividida o si té el projecte d’escriure algun dia en el seu àrab matern.

I Kashua, que ha vingut a parlar del seu llibre (“d’amor” repeteix, “i no només de política”) no dubta en contestar que no ho sap, que ell no té la solució de res però que actua segons les seves conviccions. Al final, però, acaba regalant una confessió, potser utòpica, al seu àvid públic. “The dream is to share the land in equalty” [” El somni és compartir la terra amb igualtat”].

De religions, identitats i persones

Portada Segona persona del singular

Portada del llibre. (Font: bloc d’Edicions de 1984)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Segona persona del singular, de l’escriptor palestí Sayed Kashua és la nova proposta que ofereix Edicions de 1984. Es tracta d’una novel·la amb dos protagonistes que es coneixen fortuïtament i van entrelligant la trama: un advocat criminalista d’èxit i un artista que fa de treballador social. Una història “sobre la recerca de la identitat de tots aquells que pertanyen a una societat dividida i també sobre la naturalesa del matrimoni i l’amistat” tal com la descriu el bloc de l’Editorial.

Traduïda al català per Roser Lluch i Oms, la novel·la fou publicada en hebreu el 2010 i va guanyar el premi Bernstein (un premi literari israelià) el 2011. El jurat del premi en va dir que és”una mirada fascinant i satírica a Israel i especialment a la ment araboisraeliana”.

La novel·la serà presentada pel mateix autor que després participarà en un debat obert dilluns dia 3 de març a l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed).

سيد قشوع / סייד קשוע

Sayed Kashua, l’hebreu àrab

Autor novela

Sayed Kashua. Fotografia de Natasha Mozgovaya (Font: Haaretz)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Sayed Kashua és un periodista i escriptor araboisraelià nascut a Tira (ciutat d’Israel des que va ser annexionada als palestins l’any 1948) el 1975. Després d’estudiar filosofia i sociologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem s’ha dedicat a plasmar en novel·les i guions la seva visió del conflicte identitari que amaga el conflicte entre hebreus i àrabs. També ha estat crític de cinema i columnista al setmanari Kol Ha’Ir de Tel-Aviv i ara col·labora al suplement setmanal cultural i polític del diari Haaretz.

Ha escrit tres novel·les que han estat traduït a set idiomes.: Aravim Rokdim (Els àrabs també ballen, 2002) i Va-Yehi Boker (Hi hagué un matí, 2004) i Guf sheni yaḥid, recentment publicada al català per Edicions de 1984 sota el títol Segona persona del singular. Aquesta darrera serà presentada a Barcelona el pròxim dilluns 3 de març amb la presència de l’autor i la traductora.

Una setmana de… revoltes i traïdors

Revista de premsa

Els llibres d’aquesta setmana

Aquesta setmana actualitat literària recupera episodis històrics. La jove autora Carla Gràcia Mercadé presentava Set dies de Gràcia, una novel·la que es desenvolupa en el context de la Revolta de les Quintes al Barri de Gràcia durant els primers dies d’abril de 1870. Una trama dual, que entrellaça la història d’una família burgesa amb la de la revolta de les classes populars.

Pròleg del llibre llegit per l’actor Abel Folk (Producció pròpia)

L’Institut Francès va acollir la presentació de Retorn a Killybegs de Sorj Chalandon. El periodista francès va recordar amb dolor catàrtic una ferida oberta, la història de Denis Donaldson: el seu amic, un dels històrics de l’IRA que va resultar ser un traïdor, un agent de l’MI5 britànic. A Retorn a Killybegs però el que hi ha és literatura, una traïció que és universal; la novel·la recorre la vida de Tyrone Meehan, un Donaldson ficcionat que ens parla de la nostra relació amb l’alteritat.

Retorn a Killybegs és un llibre obscur que et fa caminar per les contradiccions internes d’un entorn viciat […] però que exhala uns fums que es dispersen per l’atmosfera en una estranya i desconeguda forma d’amistat i amor pels seus iguals, en una terra sacsejada per una guerra, que vista pel ulls equivocats, pot arribar a semblar gairebé ancestral, infinita i universal” en diu Albert Playà a Núvol. També resulta interessant sentir el testimoni colpidor del propi autor, en una crònica d’Ernest Alós a El Periódico: “A l’acomiadar-se, em va agafar i em va dir: ‘T’estimo’… i no sé si era veritat. ¿Un traïdor és traïdor en tot moment?”. A qui es vulgui fer una idea de la magnitud del personatge que es miri aquests el bloc de L’artista abans conegut com a Subal Quinina.

Sorj Chalandon, al centre, parlant del seu Retorn a Killybegs (Producció pròpia)

Per últim una notícia interessant del món editorial i que ja anunciàvem fa uns dies: el llançament dels dos primers títols de L’Altra Editorial. Aquests són Els nois de Toni Sala, sobre quatre personatges afectats de diferent manera per la mort de dos germans i el recull de relats L’última nit de James Salter, l’única obra de l’autor traduïda al català.  De la primera El Periódico en diu: “com passa precisament amb la novel·la de Rojals, el que sembla començar com un relat costumista d’una generació en temps de crisi acaba derivant en un infern pertorbador”. Dels relats de Salter Xavier Serrahima en diu a Núvol que “ens parlen de la família, de les relacions matrimonials (i extra matrimonials), però, per damunt de tot, de les ocasions perdudes, d’aquells temps balafiat que no es pot recuperar”.

La traïció universal

Sorj Chalandon, al centre, parlant del seu Retorn a Killybegs (Producció pròpia)

Marc Montull (@fujicolor19) – La Mediateca de l’Institut Francès de Barcelona és un espai acollidor però certament asèptic, les parets blanques i els prestatges de llibres de biblioteca. Sorj Chalandon en va fer un lloc emotiu i de record dolorós i catàrtic a la presentació del seu llibre Retorn a Killybegs, publicat el 2011 i que tot just ha traduït al català Edicions de 1984.

“Durant vint anys va ser el meu amic i el meu germà. Ell va ser un heroi de la pàtria irlandesa. I també en va ser un traïdor”. La veu de Chalandon mentre descriu el seu passat és estranya, trencada a vegades pel silenci, però ferma i decidida alhora: el seu francès parla de Denis Donaldson, parla del “seu traïdor”.

L’any 2005 Denis Donaldson, voluntari de l’IRA Provisional i membre del Sinn Féin, feia una roda de premsa que sorprenia Irlanda: durant els últims vint anys havia estat un infiltrat a la cúpula de l’IRA de la intel·ligència britànica, l’MI5. Pocs mesos més tard un periodista el trobava mort a trets d’escopeta en una cabana a Donegal, República d’Irlanda.

“Imagineu-vos que algú us fa conèixer un país, us el fa estimar. Imagineu-vos també que la persona que us ha fet estimar aquest país és el seu enemic”. Sorj Chalandon va conèixer Donaldson mentre cobria el conflicte irlandès pel diari Libération durant els anys 80 (recomano que llegiu això per entendre el personatge): es van fer més que amics, el periodista francès va arribar a veure en l’irlandès un mentor. La traïció de Donaldson el va sorprendre però sobretot va ser dolorosa per a Chalandon, que el 2008 publicava Mon traître, on “volia plorar sobre la meva història, sobre una traïció universal”.

Amb Retorn a Killybegs el tema segueix sent aquesta traïció universal per bé que el protagonista ja no és un traït: “aquest cop vaig anar a cercar el traïdor dins meu. Tots tenim a la panxa un traïdor i un traït”. I és que la novel·la recorre la vida de Tyrone Meehan, un Donaldson ficcionat, “un home doble:  un heroi i un traïdor. Ell era el meu amic i volia compartir la seva mentida i el seu silenci”. Amb aquest coexisteix la figura ingènua del “franceset”, Antoine, una reminiscència de Chalandon en la novel·la: “la veritat es troba entre ells dos”.

“El que m’interessava era agafar el lector i dur-lo amb mi a Irlanda, a un país que no coneix. Que es protegeixi quan senti els trets de l’IRA al carrer. Que conegui el Denis i se l’estimi igual que ho vaig fer jo. Que se senti sobtat per la seva traïció, com em va passar a mi. Però sobretot que no faci un discurs: no vull demostrar res, només necessito compartir una experiència dolorosa, sense judicis” diu en francès, donant espai entre frase i frase per a que la traductora faci la seva feina (a vegades no li dóna torn i quan se n’adona, consternat, s’excusa amb un mig somriure: “Pardon, pardon!”).

Retorn a Killybegs està escrit en un estil directe (“m’agrada extreure la medul·la dels mots”), on hi tenen una importància crucial les mirades, que “formen part del silenci que va caure sobre Denis quan es va saber la veritat”. Una mena d’escriptura visual que fa que Chalandon es recordi dels seus estudiants de periodisme: “sempre els dic que quan escriguin comencin amb una imatge. Jo només ensenyo, no explico”.

Sorj Chalandon no arriba a plorar quan diu que “algú de l’IRA em va dir després de la mort de Denis que en realitat estava mort des del 1981. L’home que m’havia estimat ja estava mort. Per això al llibre a Tyrone Meehan li falten les paraules: ja ho ha dit tot”. Però se’l veu colpit, i el públic silenciat per una història i un llibre que són extraordinaris. La traïció universal ho és perquè va molt més enllà d’Irlanda: ens parla de cadascú de nosaltres, i de la nostra relació amb l’alteritat. “Volia poder tancar la tomba del meu amic Denis, que ell i jo tinguem un lloc i un dolor comuns”.

Malgrat tot, el pes del dolor i del pas del temps es fan presents quan Chalandon diu: “quan sigui gran potser seré capaç de dir que un traïdor és una víctima de la guerra. Per ara només puc dir que un traïdor deixa víctimes al seu pas”.

La traducció de The Black Box veurà la llum a través de Twitter

Jennifer Egan. Font: web de l'autora

Jennifer Egan. Font: web de l’autora

Marc Holanda (@marc286holanda)- El relat de Jennifer Egan, que ja va ser publicat a la xarxa social per la revista New Yorker, serà traduït per Edicions de 1984. La publicació comença aquest dijous 30 de gener i durarà 45 dies. Aquesta no és la primera obra de l’escriptora americana en ser traduïda per l’editorial, que ja va publicar El temps és un cabró l’any 2011 i La torre mestra al 2013.

Les publicacions, que aniran restringides durant una franja horaria, també s’emetran a través del FacebookTwitter i el bloc de l’editorial, per acabar sent recopilades a través de Storify.

Jennifer Egan, destacada escriptora, ha estat guardonada amb el Premi Pulitzer i el Premi Nacional de la Crítica.