Tag Archives: Edicions 1984

De religions, identitats i persones

Portada Segona persona del singular

Portada del llibre. (Font: bloc d’Edicions de 1984)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Segona persona del singular, de l’escriptor palestí Sayed Kashua és la nova proposta que ofereix Edicions de 1984. Es tracta d’una novel·la amb dos protagonistes que es coneixen fortuïtament i van entrelligant la trama: un advocat criminalista d’èxit i un artista que fa de treballador social. Una història “sobre la recerca de la identitat de tots aquells que pertanyen a una societat dividida i també sobre la naturalesa del matrimoni i l’amistat” tal com la descriu el bloc de l’Editorial.

Traduïda al català per Roser Lluch i Oms, la novel·la fou publicada en hebreu el 2010 i va guanyar el premi Bernstein (un premi literari israelià) el 2011. El jurat del premi en va dir que és”una mirada fascinant i satírica a Israel i especialment a la ment araboisraeliana”.

La novel·la serà presentada pel mateix autor que després participarà en un debat obert dilluns dia 3 de març a l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed).

سيد قشوع / סייד קשוע

Sayed Kashua, l’hebreu àrab

Autor novela

Sayed Kashua. Fotografia de Natasha Mozgovaya (Font: Haaretz)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Sayed Kashua és un periodista i escriptor araboisraelià nascut a Tira (ciutat d’Israel des que va ser annexionada als palestins l’any 1948) el 1975. Després d’estudiar filosofia i sociologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem s’ha dedicat a plasmar en novel·les i guions la seva visió del conflicte identitari que amaga el conflicte entre hebreus i àrabs. També ha estat crític de cinema i columnista al setmanari Kol Ha’Ir de Tel-Aviv i ara col·labora al suplement setmanal cultural i polític del diari Haaretz.

Ha escrit tres novel·les que han estat traduït a set idiomes.: Aravim Rokdim (Els àrabs també ballen, 2002) i Va-Yehi Boker (Hi hagué un matí, 2004) i Guf sheni yaḥid, recentment publicada al català per Edicions de 1984 sota el títol Segona persona del singular. Aquesta darrera serà presentada a Barcelona el pròxim dilluns 3 de març amb la presència de l’autor i la traductora.

“I a qui no li agradi, que es foti”

Mars del Carib

Kiko Amat i Sergi Pons Codina, asseguts a la presentació de Mars del Carib

Marc Montull (@fujicolor19) – “Altres novel·les que podrien ser similars tenen una certa melancolia. En Sergi en prescindeix: tu ets dins l’acció, i aquesta és brutal i lletja, com un cop de puny”. Així introdueix Kiko Amat Mars del Carib, el llibre del debutant de Parets del Vallès Sergi Pons Codina. “Ni un sol moment de bellesa. Tan sols extraradi pur i dur, hòsties, ràbia, alcohol, futbol i speed per tot arreu”.

La llibreria Taifa ha estat el lloc escollit per la presentació de la novel·la publicada per Edicions de 1984. Ha anat a càrrec de l’escriptor de Sant Boi Kiko Amat i del mateix Sergi Pons Codina. En un ambient una mica peculiar (cervesa, bromes i crits) han anat donant les claus de Mars del Carib.

El Mars del Carib és un tuguri de mala mort del Sant Andreu més obrer, de l’extraradi més bèstia. Completament fora de la legalitat, paradís de felicitats artificials, el bar serà una “escola de vida” per a en Blai i els seus amics, el mirall fictici de l’adolescència de Pons Codina i la seva colla.

Personatges que gaudeixen fent del defecte virtut, sent els “més burros, els campions de la farra, mamats a treballar, una ràbia i un nihilisme extrem”. Perquè com fa veure Amat, “si tenim odi de classe no és per on hem nascut, ni pels diners. És per les expectatives de futur, mai hem aspirat a res més que a ser igual d’infeliços que els nostres pares”.

Per la seva banda Pons Codina diu que per a ell el llibre ha estat un divertimento, “amb els fills he frenat una mica i m’ha agafat per escriure”. Potser és per això que quan Amat afirma que Mars del Carib és la primera novel·la Oi! de la història l’autor s’ho pensa abans de dir que sí, que una mica sí. També deu ser per això que la novel·la fa pixar de riure.

I és que en algun moment de la presentació Sergi Pons Codina somriu: “m’ho he passat molt bé amb Mars del Carib, i els seus personatges també s’ho passen molt, molt, molt bé. I a qui no li agradi, que es foti”.