Quan les fronteres són dins un mateix

Presentació de Segona Persona del singular, de Sayed Kashua

Autor novela

Sayed Kashua. Fotografia de Natasha Mozgovaya (Font: Haaretz)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Hi ha una certa expectació abans que arribi l’autor. Un públic d’allò més variat n’espera l’arribada. I, una mica tard, entra l’autor escortat per Roser Lluch, traductora del llibre al català, Lurdes Vidal, responsable de l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed), Anna Bejarano, professora de llengua i literatura hebrees a la UB i un traductor que repetirà constantment durant l’acte, excusant-se, que no ho és.

Sayed Kashua és jove però no titubeja. Viu a cavall entre dues cultures en guerra,  que es barallen també en el seu interior i per això escriu, perquè com diu ell, “és l’únic que puc fer”. Explica que ha estat criticat per les seves paraules, per les seves accions, però, sobretot, per la llengua en la que escriu. Va triar fa ja tres novel·les l’opció d’escriure en hebreu, i no en àrab, com molts haguessin esperat. La novel·la que presenta, Segona persona del singular, és una història d’amor, com Kashua s’esforça en recordar als assistents, que explica, alhora, perquè enutja alguns que l’autor escrigui en la llengua que ho fa.

Després d’una breu introducció a l’obra i a l’autor de cadascun dels ponents a la taula, s’obre el debat. Acostumats al silenci tímid després de l”‘Algú té alguna pregunta?”,  sorprèn com el públic es llença a la piscina. Es posen sobre la taula qüestions polítiques de rabiosa actualitat, com la polèmica al voltant de la iniciativa del govern de Netanyahu d’imposar el servei militar obligatori a la minoria ultraortodoxa jueva dels Haredim o sobre si un boicot econòmic sobre Israel seria beneficiós per a resoldre el conflicte amb els palestins. També preguntes més personals a l’autor, sobre com viu la seva identitat dividida o si té el projecte d’escriure algun dia en el seu àrab matern.

I Kashua, que ha vingut a parlar del seu llibre (“d’amor” repeteix, “i no només de política”) no dubta en contestar que no ho sap, que ell no té la solució de res però que actua segons les seves conviccions. Al final, però, acaba regalant una confessió, potser utòpica, al seu àvid públic. “The dream is to share the land in equalty” [” El somni és compartir la terra amb igualtat”].

Anuncis

De religions, identitats i persones

Portada Segona persona del singular

Portada del llibre. (Font: bloc d’Edicions de 1984)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Segona persona del singular, de l’escriptor palestí Sayed Kashua és la nova proposta que ofereix Edicions de 1984. Es tracta d’una novel·la amb dos protagonistes que es coneixen fortuïtament i van entrelligant la trama: un advocat criminalista d’èxit i un artista que fa de treballador social. Una història “sobre la recerca de la identitat de tots aquells que pertanyen a una societat dividida i també sobre la naturalesa del matrimoni i l’amistat” tal com la descriu el bloc de l’Editorial.

Traduïda al català per Roser Lluch i Oms, la novel·la fou publicada en hebreu el 2010 i va guanyar el premi Bernstein (un premi literari israelià) el 2011. El jurat del premi en va dir que és”una mirada fascinant i satírica a Israel i especialment a la ment araboisraeliana”.

La novel·la serà presentada pel mateix autor que després participarà en un debat obert dilluns dia 3 de març a l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed).

سيد قشوع / סייד קשוע

Sayed Kashua, l’hebreu àrab

Autor novela

Sayed Kashua. Fotografia de Natasha Mozgovaya (Font: Haaretz)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Sayed Kashua és un periodista i escriptor araboisraelià nascut a Tira (ciutat d’Israel des que va ser annexionada als palestins l’any 1948) el 1975. Després d’estudiar filosofia i sociologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem s’ha dedicat a plasmar en novel·les i guions la seva visió del conflicte identitari que amaga el conflicte entre hebreus i àrabs. També ha estat crític de cinema i columnista al setmanari Kol Ha’Ir de Tel-Aviv i ara col·labora al suplement setmanal cultural i polític del diari Haaretz.

Ha escrit tres novel·les que han estat traduït a set idiomes.: Aravim Rokdim (Els àrabs també ballen, 2002) i Va-Yehi Boker (Hi hagué un matí, 2004) i Guf sheni yaḥid, recentment publicada al català per Edicions de 1984 sota el títol Segona persona del singular. Aquesta darrera serà presentada a Barcelona el pròxim dilluns 3 de març amb la presència de l’autor i la traductora.

Espai Literari: la llibreria online de editorials petites i a descobrir

espai literari

Font: Espai Literari

Marc Montull (@fujicolor19) – Pocs mesos després de la seva obertura al barri barceloní de Gràcia la llibreria Espai Literari llença la primera botiga online especialitzada en “editorials petites i autors a descobrir”. L’objectiu és poder arribar durant les pròximes setmanes al miler de títols diferents, els mateixos que es troben en format físic a la llibreria.

Dins aquesta voluntat d’oferir un producte una mica més alternatiu hi trobem propostes diferents: escriptors desconeguts pel gran públic, clàssics de la literatura de sempre que treuen editorials més modestes i micro-editorials que opten per tiratges curts. Espai Literari també inclou autors autoeditats que s’escapen dels grans circuits de la distribució.

Entre les editorials que es poden trobar a la nova botiga online hi figuren Periscopi, Les Males Herbes, Diëresis, Candaya, Albertí, Periférica, Nórdica, Alrevés, Llibres del Delicte, Raig Verd o  Stonberg.

Vía: Illa dels llibres

Una setmana de… adolescents i eufòrics

Actualitat literària-002

Els llibres d’aquesta setmana.

Aquesta setmana a actualitat literària hem anunciat dues novetats editorials. D’una banda, la novel·leta (per curta, no per intranscendent) Córrer, del francès Jean Echenoz, editada en català per Raig Verd. És la història ficcionada, inverosímil tot i que vertadera, de la vida de l’atleta txec Emil Zátopek.  “Una novel·la hipnòtica… El relat emociona per la seva capacitat de ficar-se en la pell de l’heroi. Els seus dubtes, les seves tribulacions, són les nostres” en diu Miquel Molina a La Vanguardia.  Aquí en podeu llegir el primer fragment i una entrevista amb l’autor realitzada per El País.

També ha arribat a les llibreries l’última novel·la de Ben Brooks que, amb només 21 anys, acaba de publicar el seu cinquè llibre, Lolito. Acaba de ser editada en català per Grup 62 i en castellà per Blackie Books. Javier Blánquez diu a Playground que “la literatura de Brooks sembla lleuger -de fet, ho és; aquest llibre es llegeix en poques hores, a una velocitat infernal-, però amaga un fons tèrbol que torba el pensament durant dies; encara que sembla que faci llibres per a joves, en realitat són novel·les per a adults que enyoren temps més fàcils”.

La sala de presentacions de la Casa del Libro es va omplir aquesta setmana per la presentació d’Eufòria, del periodista i escriptor Xavier Bosch, amb la presència del també periodista Jordi Évole, que va confessar no haver-se acabat la novel·la. En una entrevista al diari ARA amb Jordi Nopca, Bosch deia això sobre el tema central del llibre, la corrupció en el sector de la indústria farmacèutica: “jo em considero bastant ben informat, però hi ha realitats que tenim al davant dels nassos i no veiem. Si jo he al·lucinat, el lector també ho farà. Hi ha una frase de Josep Pla que m’agrada molt: «El periodisme serveix per observar la corrupció en tots els àmbits de la vida, però sobretot en el periodisme». La corrupció ho impregna absolutament tot”.

I per últim es va presentar, també a la Casa del Libro la novel·la de ficció històrica Germans del Sud, d’Hèctor Bofill. L’autor, envoltat de la flor i nata del món poètic barceloní (doncs comptava amb la presència de Miquel de Palol i de Manuel Forcano), va parlar de política, literatura i de la seva ficció, Premi Joanot Martorell, que parla d’una Catalunya imperial a l’Europa Occidental. Un tema, el del domini d’un poble sobre els altres, que, tot i la ucronia, és de rabiosa actualitat. “Els pobles veïns sempre s’acaben fent la guerra. Alguna cosa ens corca per dins i ens demana que torni a emergir el conflicte…” comenta Bofill.

Sarcasme i fetitxisme històrico-nacional

Hèctor Bofill presenta la novel·la Germans del sud, guanyadora del Premi Joanot Martorell

Pilar Beltran, a l’esquerra, Hèctor Bofill, al centre, i Manuel Forcano a la presentació del llibre (Producció pròpia)

Marc Holanda (@marc286holanda) – L’escriptor català va presentar el passat dia 26 de febrer aquest “roman”, com va anomenar-lo Miquel de Palol, una de les persones escollides per acompanyar-lo i membre del jurat que enguany li atorgà el premi. La novel·la planteja una ucronia o, en paraules del propi autor, què hauria passat si els catalans no fóssim uns incompetents polítics des de Muret“, on la victòria al segle XIII contra els francesos hauria portat a l’emergiment d’un imperi català als nostres dies.

Així, la novel·la juga amb un evident canvi de rols ja que, a partir d’aquests fets, en una actualitat paral·lela, és la regió centre-ibèrica (mai formada com a Espanya) la que vol independitzar-se de l’Imperi i en què es generalitza la conjura política i diplomàtica. No obstant, Bofill va voler treure ferro a la repressivitat del seu Imperi declarant-lo com un Imperi “reprimit” de caràcter federal o de “tercera via”.

A la inauguració de l’acte per part de Manuel Forcano i Pilar Beltran va seguir-hi la intervenció de Miquel de Palol, que va defensar-la el seu caràcter no pamfletari en la seva no deriva cap a un bàndol i en què “al final acaben rebent tots”.  També va voler emfatitzar l’element sarcàstic de l’obra que contradiu, segons la seva opinió, la possible apologia de la violència de l’obra, de tradició quixotesca, i el desmoronament dels mites democràtics i pacifistes a occident.

L’acte es va convertir, però, en alguns moments, en un discurs polític, tant per la presència de l’exdiputat Alfons López Tena entre els assistents com per la temàtica del llibre i el discurs de Bofill, ple d’al·lusions al procés independentista, l’anàlisi crítica de la història catalana i la seva defensa de la cultura com a element distintiu.

Hèctor Bofill és professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, membre del CES i de Solidaritat Catalana. Es va estrenar com a escriptor amb el poemari Cant a Calipso. La seva primera novel·la, L’últim evangeli, va guanyar el Premi Josep Pla l’any 2003. És autor de diversos poemaris i novel·les, que combina amb la publicació de d’assaigs de caràcter polític com Escac al rei.

Eufòria rebaixada?

Xavier Bosch al centre, amb Jordi Évole a l’esquerra (Producció pròpia)

Marc Montull (@fujicolor19) – “Se sabrà tot parlava de l’islamisme radical a Barcelona. I no em va passar res. A Homes d’honor hi tractava el tema de la màfia siciliana a la mateixa ciutat. I tampoc va succeir res. Eufòria va sortir dijous passat i ja tinc metges ofesos i delegats comercials de la indústria farmacèutica que m’insulten per Twitter!”. Així presentava Xavier Bosch la seva novel·la Eufòria, publicada a Proa, on tanca de moment la història del periodista Dani Santana.

Aquesta vegada Santana, enguixat de dalt a baix per un intentat d’assassinat (això passa ja al primer capítol, no desvetllem res!), es veu obligat a reinventar-se per la crisi com a periodista. La seva investigació serà doncs digital, amb l’ajuda d’un jove hacker paraplègic a causa d’un accident jugant a rugbi.

En el seu punt de mira hi ha els tripijocs de la indústria farmacèutica. Bosch explicava també el perquè d’aquest tema: “a través de Twitter algú em va dir que tenia un tema pel Dani Santana, relacionat amb les empreses farmacèutiques. M’ho va explicar tot: ell havia estat delegat comercial d’una d’aquestes empreses i la seva feina era seduir metges per a què receptessin determinades medecina durant un temps”.

En paral·lel coexisteix en la novel·la l’arribada d’un gran magnat que vol crear el parc d’atraccions més gran d’Europa a seixanta quilòmetres de Barcelona, disposat a fer i sobretot a pagar a qui calgui.

Finalment i com no podia ser d’una altra manera a Eufòria hi juga un paper molt important el periodisme. Bosch afirma que malgrat la crisi “a la professió encara li queden moltes hores importants, som una necessitat social” però que “el futur serà digital o no serà. El diari de paper pot tenir els anys comptats, però això és mera distribució, un canal. L’important són les històries i com s’expliquen. Dani Santana també ha de fer aquest pas i entrar a la xarxa: s’adona que les notícies ja no les anem a buscar sinó que ens troben”.

La presentació va comptar amb la presència del periodista Jordi Évole, que tot i que encara no s’havia acabat de llegir el llibre (“m’agrada tant que no vull me’l vull acabar”) si que en va saber destacar a mode de broma “els passatges eròtics, que com tothom ja deu saber són autobiogràfics: en Xavi té una vida rica i plena”. Més enllà de la seva vessant de follonero Évole va continuar dient que “m’agrada la visió que apareix en els llibres de Xavier Bosch sobre el periodisme. Avui els periodistes som ninots diu a Eufòria, i és que hem perdut l’exclusivitat de la informació i la independència. Per tot això, gràcies per rebaixar l’eufòria d’aquesta professió que a vegades es mira massa el melic”.

La sala de La Casa del Libro on es fa la presentació és plena, i la gent que hi assisteix riu dels comentaris enginyosos de Évole, i s’escolta amb atenció un Xavier Bosch que finalment no dubta en acabar l’acte: “el Barça juga a les vuit”.