Category Archives: Revista de premsa

Una setmana de… identitats i conflictes

Sayed Kashua

Sayed Kashua. Fotografia de Emil Salman. Font: Haaretz.

Una setmana tranquil·la en el panorama literari barceloní. A actualitat literària hem estat preparant la visita d’un personatge molt interessant, l’escriptor araboisraelià Sayed Kashua, que va presentar la seva novel·la Segona persona del singular, editada en català per Edicions de 1984, a l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed). Kashua va ser el protagonista d’un acte en què es va parlar més de política i del conflicte entre jueus i palestins que no del seu llibre.

Però de Segona persona del plural molts n’han parlat. Boyd Tonkin, del diari britànic The Independent, ha descrit el llibre com “una trama, intel·ligentment teixida, d’acurades observacions del Jerusalem del dia a dia”. També s’ha destacat la ironia crítica de l’autor reflectida en la novel·la: “Aconsegueix amagar el dolor sota l’humor” en va dir el periodista jueu d’ Al-Monitor Shlomi Eldar. Un humor, de fet, que Annette Lévy-Willard, de Libération, no dubta en comparar amb l’humor negre i crític de Woody Allen en una crònica que acaba de manera molt significativa: “Sayed Kashua continuarà, doncs, amb la seva vida paranoica i la seva obra d’escriptor d’humor negre que relata l’esquizofrènia quotidiana de l’àrab israelià”.

Anuncis

Una setmana de… adolescents i eufòrics

Actualitat literària-002

Els llibres d’aquesta setmana.

Aquesta setmana a actualitat literària hem anunciat dues novetats editorials. D’una banda, la novel·leta (per curta, no per intranscendent) Córrer, del francès Jean Echenoz, editada en català per Raig Verd. És la història ficcionada, inverosímil tot i que vertadera, de la vida de l’atleta txec Emil Zátopek.  “Una novel·la hipnòtica… El relat emociona per la seva capacitat de ficar-se en la pell de l’heroi. Els seus dubtes, les seves tribulacions, són les nostres” en diu Miquel Molina a La Vanguardia.  Aquí en podeu llegir el primer fragment i una entrevista amb l’autor realitzada per El País.

També ha arribat a les llibreries l’última novel·la de Ben Brooks que, amb només 21 anys, acaba de publicar el seu cinquè llibre, Lolito. Acaba de ser editada en català per Grup 62 i en castellà per Blackie Books. Javier Blánquez diu a Playground que “la literatura de Brooks sembla lleuger -de fet, ho és; aquest llibre es llegeix en poques hores, a una velocitat infernal-, però amaga un fons tèrbol que torba el pensament durant dies; encara que sembla que faci llibres per a joves, en realitat són novel·les per a adults que enyoren temps més fàcils”.

La sala de presentacions de la Casa del Libro es va omplir aquesta setmana per la presentació d’Eufòria, del periodista i escriptor Xavier Bosch, amb la presència del també periodista Jordi Évole, que va confessar no haver-se acabat la novel·la. En una entrevista al diari ARA amb Jordi Nopca, Bosch deia això sobre el tema central del llibre, la corrupció en el sector de la indústria farmacèutica: “jo em considero bastant ben informat, però hi ha realitats que tenim al davant dels nassos i no veiem. Si jo he al·lucinat, el lector també ho farà. Hi ha una frase de Josep Pla que m’agrada molt: «El periodisme serveix per observar la corrupció en tots els àmbits de la vida, però sobretot en el periodisme». La corrupció ho impregna absolutament tot”.

I per últim es va presentar, també a la Casa del Libro la novel·la de ficció històrica Germans del Sud, d’Hèctor Bofill. L’autor, envoltat de la flor i nata del món poètic barceloní (doncs comptava amb la presència de Miquel de Palol i de Manuel Forcano), va parlar de política, literatura i de la seva ficció, Premi Joanot Martorell, que parla d’una Catalunya imperial a l’Europa Occidental. Un tema, el del domini d’un poble sobre els altres, que, tot i la ucronia, és de rabiosa actualitat. “Els pobles veïns sempre s’acaben fent la guerra. Alguna cosa ens corca per dins i ens demana que torni a emergir el conflicte…” comenta Bofill.

Una setmana de… revoltes i traïdors

Revista de premsa

Els llibres d’aquesta setmana

Aquesta setmana actualitat literària recupera episodis històrics. La jove autora Carla Gràcia Mercadé presentava Set dies de Gràcia, una novel·la que es desenvolupa en el context de la Revolta de les Quintes al Barri de Gràcia durant els primers dies d’abril de 1870. Una trama dual, que entrellaça la història d’una família burgesa amb la de la revolta de les classes populars.

Pròleg del llibre llegit per l’actor Abel Folk (Producció pròpia)

L’Institut Francès va acollir la presentació de Retorn a Killybegs de Sorj Chalandon. El periodista francès va recordar amb dolor catàrtic una ferida oberta, la història de Denis Donaldson: el seu amic, un dels històrics de l’IRA que va resultar ser un traïdor, un agent de l’MI5 britànic. A Retorn a Killybegs però el que hi ha és literatura, una traïció que és universal; la novel·la recorre la vida de Tyrone Meehan, un Donaldson ficcionat que ens parla de la nostra relació amb l’alteritat.

Retorn a Killybegs és un llibre obscur que et fa caminar per les contradiccions internes d’un entorn viciat […] però que exhala uns fums que es dispersen per l’atmosfera en una estranya i desconeguda forma d’amistat i amor pels seus iguals, en una terra sacsejada per una guerra, que vista pel ulls equivocats, pot arribar a semblar gairebé ancestral, infinita i universal” en diu Albert Playà a Núvol. També resulta interessant sentir el testimoni colpidor del propi autor, en una crònica d’Ernest Alós a El Periódico: “A l’acomiadar-se, em va agafar i em va dir: ‘T’estimo’… i no sé si era veritat. ¿Un traïdor és traïdor en tot moment?”. A qui es vulgui fer una idea de la magnitud del personatge que es miri aquests el bloc de L’artista abans conegut com a Subal Quinina.

Sorj Chalandon, al centre, parlant del seu Retorn a Killybegs (Producció pròpia)

Per últim una notícia interessant del món editorial i que ja anunciàvem fa uns dies: el llançament dels dos primers títols de L’Altra Editorial. Aquests són Els nois de Toni Sala, sobre quatre personatges afectats de diferent manera per la mort de dos germans i el recull de relats L’última nit de James Salter, l’única obra de l’autor traduïda al català.  De la primera El Periódico en diu: “com passa precisament amb la novel·la de Rojals, el que sembla començar com un relat costumista d’una generació en temps de crisi acaba derivant en un infern pertorbador”. Dels relats de Salter Xavier Serrahima en diu a Núvol que “ens parlen de la família, de les relacions matrimonials (i extra matrimonials), però, per damunt de tot, de les ocasions perdudes, d’aquells temps balafiat que no es pot recuperar”.

Una setmana plena de… crims i speed

Portades dels llibres dels que hem parlat aquesta setmana

Portades dels llibres dels d’aquesta setmana

En plena setmana BCNegra, actualitat literària ha destacat en primer lloc La noia d’Aberdeen, de Quim Aranda, una història i un assassinat emmarcats en el context dels dies previs i posteriors al darrer 11 de setembre. Anna Maria Villalonga en diu al bloc A l’ombra del crim que l’autor demostra que “el negre actual funciona com a gènere realista, social i de denúncia. Però també demostra ˗tot i ser periodista, o tal vegada per això˗  quelcom més: que el seu màxim interès, com a novel·lista, no és fer una crònica, sinó aprofundir en la psicologia dels personatges”.

D’altra banda la presentació simultània de les novel·les L’ètica de Sebastià Jovani i El tant per cent de Rafael Vallbona. La primera, la història d’un assassí que esquartera adolescents de la que El Periódico en va dir que “és explícit amb la sang i fetge just fins al punt necessari per no caure en la monstruositat”; la segona explica el periple d’un periodista que s’endinsa en els secrets de la corrupció política i d’altres crims. “A veure fins a quin punt us repugna llegir sobre la merda virtual que és la corrupció, sembla dir –nos” comentava Lletres.cat d’El tant per cent.

Vam poder cobrir també la presentació de “la primera novel·la Oi! de la història” Mars del Carib, de Sergi Pons Codina. El debutant ens porta al Sant Andreu més proletari i al seu tuguri, el Mars del Carib, “l’escola de vida” per al Blai i els seus amics, uns inadaptats sense futur. Marina Espasa en diu a l’Ara que “és una mina, or pur si el comparem amb la superabundància de novel·les sobre gent que fa novel·les, o amb les novel·les històriques, o amb les novel·les negres de franquícia”. Albert Forns destacava que el llibre “és un creixendo delirant, manual de males pràctiques al món de l’oci, la festa, la feina i la vida en general” i Josep Lambies afirma que el “seu repertori és extrem: hi ha sang i vandalisme, farlopa, speed i pastilles per estabornir tota la ciutat”, tots dos a TimeOut.

Una altra de les cròniques oferides ha estat la de la presentació de El llenyater, del polonès Michal Witkowski: on un escriptor homosexual es retira a un complex turístic polonès per a escriure una novel·la negra. La crítica d’Anna Maria Villalonga la descrivia així: “des de la paròdia, la burla i una certa nostàlgia continguda, Witkowski dissecciona el passat i el present d’un país que ha anat i va a la deriva, massa emmirallat en els altres, massa dominat pels altres, amb poques possibilitats de respirar”.

Finalment parlàvem del Premi Ciutat de Barcelona, concedit a Joan Carreras per Cafè Barcelona. El Cafè Barcelona, escenari central de l’acció, es troba a d’Amsterdam i el regenten dues dones holandeses amb un fill cadascuna. Un d’ells, l’Arjen, decideix marxar a Bòsnia amb els cascos blaus i tornarà després del genocidi, amb un llast del que no es podrà desfer mai. Però tot i que “El Cafè Barcelona no existeix més que en el llibre” diu el reportatge de Josep Lambies a TimeOut, “encara així és ben bé de debò, és tan veritat com les històries que se n’expliquen: com ho són tots els bons relats”.

Revista de premsa: L’altra de Marta Rojals

Què ha dit la crítica de L’altra de Marta Rojals:

  • “El mèrit de l’oportunitat” de Ponç Puigdevall a El País: “Una de les virtuts gens menors de L’altra és la capacitat de Rojals per narrar una vegada més —però com si en fos una de primera i original— les conseqüències devastadores del desdesig.”
  • “Mireu-me bé: sóc l’altra” de Joan Josep Isern a Vilaweb: “Creieu-me: cal molta saviesa narrativa per construir personatges com la Nona-Anna-Annona, l’eix central de L’altra, i com el seu company Nel-Manel, el contrapunt imprescindible.”
  • “L’altra no és una altra Primavera” de Gemma Casamajó a Núvol: “La paraula de la Rojals és mal·leable com l’argila i passa, ràpida com una llebre, de la narració al diàleg –que conserva tot l’aroma de l’oralitat, que manté la parla de cada personatge.”
  • “L’escriptura prodigiosa” de Núria Juanico a Núvol: “L’ombra dels canvis transcendentals plana damunt d’uns personatges orgullosos, covards i amb una certa tendència infantil que els impedeix dir la veritat. L’impacte de la crisi econòmica i l’empremta d’un passat tèrbol els perseguiran sense treva, en una novel·la que accentua la presència del sexe i es nodreix dels secrets entre amics i amants.”

Què ha dit Marta Rojals:

  • “Ara ens comuniquem més i pitjor” al diari Ara.
  • “Ens ho han pres tot de les mans” a Vilaweb.
  • “No sé mai de què anirà una història fins que m’hi poso” a Núvol.
  • “Cada vegada que m’han informat d’una nova edició m’he hagut de pessigar” a L’illa dels llibres.
L'altra

Portada de L’altra de Marta Rojals. Font: pàgina Facebook del llibre