Category Archives: Novetats

Això és tot, o no

Portada Això és tot

Portada del llibre

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Més James Salter en català. I en novel·la, aquest cop. Després de la recent publicació del recull de relats L’última nit a L’Altra Editorial de l’Eugènia Broggi, Empúries publica Això és tot, la nova novel·la de l’autor novaiorquès. El secret és que Això és tot en català també li devem a Broggi que, fent una aposta personal per l’autor, la va comprar quan encara dirigia Empúries.

Hi ha qui diu que Això és tot és l’últim que publicarà Salter, que té prop de 90 anys. La revista New Yorker va publicar, fins i tot, una article sobre la obra sota el títol de “The last book“. Però sigui una trista veritat o un engany més del màrketing, el cas és que Això és tot serà a les llibreries el 13 de març, i en català. Aquesta és la història dels amors i desamors d’un oficial de la marina nord-americana que, després de combatre a la Segona Guerra Mundial, torna a casa, estudia a Harvard, es fa editor i viu una vida d’allò més còmoda. Però, tot i el seu èxit professional i personal, trobarà a faltar el vertader amor.

És clarament, i no només per l’edat de l’autor, una novel·la de maduresa literària i d’exaltació de la vida en tota la seva plenitud. Perquè com Salter va dir en una entrevista, “És tremenda aquesta vida, aquest món: pren-los mentre siguis aquí”.

Torna Calders als aparadors

calders

El passatge on obrirà La Calers. Font: Twitter de la Llibreria Calders

Marc Holanda (@marc286holanda) – El pròxim mes d’abril obrirà una nova llibreria al barri de Sant Antoni de Barcelona. La llibreria Calders (assentada en una antiga fàbrica de botons al número 9 del passatge Calders). Els encarregats del projecte, la periodista Isabel Sucunza i el llibreter Abel Cutillas, han volgut amb aquest projecte fer de cartell dels escriptors del barri, des de l’històric Pere Calders que dóna nom a la llibreria com Casavella i passant per la nova ramada d’escriptors novells que estan apareixent en el panorama de les lletres catalanes (Yannick Garcia o Miqui Otero, per dir-ne alguns).

L’espai, que compta amb dues naus, anirà destinat tant a la pròpia botiga com a una sala de “coworking” i d’exposicions que volen dinamitzar. També s’hi afegirà al projecte el bar del mateix passage Calders per a crear el que han volgut denominar un “focus cultural actiu”. La llibreria oferirà títols en català, castellà, anglès, francès i alemany.

Vía: Núvol

De religions, identitats i persones

Portada Segona persona del singular

Portada del llibre. (Font: bloc d’Edicions de 1984)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Segona persona del singular, de l’escriptor palestí Sayed Kashua és la nova proposta que ofereix Edicions de 1984. Es tracta d’una novel·la amb dos protagonistes que es coneixen fortuïtament i van entrelligant la trama: un advocat criminalista d’èxit i un artista que fa de treballador social. Una història “sobre la recerca de la identitat de tots aquells que pertanyen a una societat dividida i també sobre la naturalesa del matrimoni i l’amistat” tal com la descriu el bloc de l’Editorial.

Traduïda al català per Roser Lluch i Oms, la novel·la fou publicada en hebreu el 2010 i va guanyar el premi Bernstein (un premi literari israelià) el 2011. El jurat del premi en va dir que és”una mirada fascinant i satírica a Israel i especialment a la ment araboisraeliana”.

La novel·la serà presentada pel mateix autor que després participarà en un debat obert dilluns dia 3 de març a l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed).

سيد قشوع / סייד קשוע

Sayed Kashua, l’hebreu àrab

Autor novela

Sayed Kashua. Fotografia de Natasha Mozgovaya (Font: Haaretz)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Sayed Kashua és un periodista i escriptor araboisraelià nascut a Tira (ciutat d’Israel des que va ser annexionada als palestins l’any 1948) el 1975. Després d’estudiar filosofia i sociologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem s’ha dedicat a plasmar en novel·les i guions la seva visió del conflicte identitari que amaga el conflicte entre hebreus i àrabs. També ha estat crític de cinema i columnista al setmanari Kol Ha’Ir de Tel-Aviv i ara col·labora al suplement setmanal cultural i polític del diari Haaretz.

Ha escrit tres novel·les que han estat traduït a set idiomes.: Aravim Rokdim (Els àrabs també ballen, 2002) i Va-Yehi Boker (Hi hagué un matí, 2004) i Guf sheni yaḥid, recentment publicada al català per Edicions de 1984 sota el títol Segona persona del singular. Aquesta darrera serà presentada a Barcelona el pròxim dilluns 3 de març amb la presència de l’autor i la traductora.

Espai Literari: la llibreria online de editorials petites i a descobrir

espai literari

Font: Espai Literari

Marc Montull (@fujicolor19) – Pocs mesos després de la seva obertura al barri barceloní de Gràcia la llibreria Espai Literari llença la primera botiga online especialitzada en “editorials petites i autors a descobrir”. L’objectiu és poder arribar durant les pròximes setmanes al miler de títols diferents, els mateixos que es troben en format físic a la llibreria.

Dins aquesta voluntat d’oferir un producte una mica més alternatiu hi trobem propostes diferents: escriptors desconeguts pel gran públic, clàssics de la literatura de sempre que treuen editorials més modestes i micro-editorials que opten per tiratges curts. Espai Literari també inclou autors autoeditats que s’escapen dels grans circuits de la distribució.

Entre les editorials que es poden trobar a la nova botiga online hi figuren Periscopi, Les Males Herbes, Diëresis, Candaya, Albertí, Periférica, Nórdica, Alrevés, Llibres del Delicte, Raig Verd o  Stonberg.

Vía: Illa dels llibres

Eufòria rebaixada?

Xavier Bosch al centre, amb Jordi Évole a l’esquerra (Producció pròpia)

Marc Montull (@fujicolor19) – “Se sabrà tot parlava de l’islamisme radical a Barcelona. I no em va passar res. A Homes d’honor hi tractava el tema de la màfia siciliana a la mateixa ciutat. I tampoc va succeir res. Eufòria va sortir dijous passat i ja tinc metges ofesos i delegats comercials de la indústria farmacèutica que m’insulten per Twitter!”. Així presentava Xavier Bosch la seva novel·la Eufòria, publicada a Proa, on tanca de moment la història del periodista Dani Santana.

Aquesta vegada Santana, enguixat de dalt a baix per un intentat d’assassinat (això passa ja al primer capítol, no desvetllem res!), es veu obligat a reinventar-se per la crisi com a periodista. La seva investigació serà doncs digital, amb l’ajuda d’un jove hacker paraplègic a causa d’un accident jugant a rugbi.

En el seu punt de mira hi ha els tripijocs de la indústria farmacèutica. Bosch explicava també el perquè d’aquest tema: “a través de Twitter algú em va dir que tenia un tema pel Dani Santana, relacionat amb les empreses farmacèutiques. M’ho va explicar tot: ell havia estat delegat comercial d’una d’aquestes empreses i la seva feina era seduir metges per a què receptessin determinades medecina durant un temps”.

En paral·lel coexisteix en la novel·la l’arribada d’un gran magnat que vol crear el parc d’atraccions més gran d’Europa a seixanta quilòmetres de Barcelona, disposat a fer i sobretot a pagar a qui calgui.

Finalment i com no podia ser d’una altra manera a Eufòria hi juga un paper molt important el periodisme. Bosch afirma que malgrat la crisi “a la professió encara li queden moltes hores importants, som una necessitat social” però que “el futur serà digital o no serà. El diari de paper pot tenir els anys comptats, però això és mera distribució, un canal. L’important són les històries i com s’expliquen. Dani Santana també ha de fer aquest pas i entrar a la xarxa: s’adona que les notícies ja no les anem a buscar sinó que ens troben”.

La presentació va comptar amb la presència del periodista Jordi Évole, que tot i que encara no s’havia acabat de llegir el llibre (“m’agrada tant que no vull me’l vull acabar”) si que en va saber destacar a mode de broma “els passatges eròtics, que com tothom ja deu saber són autobiogràfics: en Xavi té una vida rica i plena”. Més enllà de la seva vessant de follonero Évole va continuar dient que “m’agrada la visió que apareix en els llibres de Xavier Bosch sobre el periodisme. Avui els periodistes som ninots diu a Eufòria, i és que hem perdut l’exclusivitat de la informació i la independència. Per tot això, gràcies per rebaixar l’eufòria d’aquesta professió que a vegades es mira massa el melic”.

La sala de La Casa del Libro on es fa la presentació és plena, i la gent que hi assisteix riu dels comentaris enginyosos de Évole, i s’escolta amb atenció un Xavier Bosch que finalment no dubta en acabar l’acte: “el Barça juga a les vuit”.

Entre l’efervescència juvenil i el món adult

ben brooks

Ben Brooks amb la versió anglesa de Lolito sobre la cara. Font: Twitter del mateix autor.

Marc Montull (@fujicolor19) – Tant a la portada del llibre en català (Grup62) com en castellà (Blackie Books) hi ha una cosa que hi destaca amb força: “Lolito és el llibre més divertit que he llegit en anys. Vaig quedar impressionat”. Qui ho diu no és altre que una llegenda com Nick Cave, legitimant així la segona obra del joveníssim Ben Brooks. Si ho diu ell…

Amb aquest títol de Nabokov retorçat l’anglès Ben Brooks ens torna a dur al seu món de post-adolescència fràgil i ingènua, on un noi que ho acaba de deixar amb la seva novia començarà una relació virtual amb una professora madura. I sí, tot plegat “acabarà amb sexe”.

Després de l’èxit de Fes-te gran i de passar una bona temporada a Barcelona (actualment i com diu al seu Twitter, és a Berlin) Brooks continua sent capaç de conjuntar aquesta efervescència decadent i juvenil amb la profunditat tèrbola del món adult, de manera que la novel·la resulta quelcom més que una lleugera distracció per a púbers.

Córrer: la vida d’Emil Zátopek

Echenoz

Després de 14 Raig Verd publica Córrer de Jean Echenoz. Font: Raig Verd

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Raig Verd hi torna amb Jean Echenoz. El 24 de febrer arribarà a les llibreries Córrer, la nova novel·la del francès traduïda per Anna Cassassas. Aquesta novel·leta, curta i concisa, com totes les d’Echenoz, relata la història dels 40 anys de vida de l’increïble personatge d’Emil Zátopek, un atleta txec que va batre tots els rècords. Javier Aparicio Maydeu n’ha dit a El País que “és la novel·la d’Echenoz que hauria definitivament de convertir-lo en un narrador d’enorme difusió”.

Córrer arriba altre cop de la mà de Raig Verd Editors després de l’èxit de 14, sobre la I Guerra Mundial, que ha triomfat a nivell europeu i ha estat un dels més venuts de ficció en català. Echenoz, autor de 12 novel·les a més de les ja mencionades, s’està establint com una de les figures de referència de la literatura europea.

La traïció universal

Sorj Chalandon, al centre, parlant del seu Retorn a Killybegs (Producció pròpia)

Marc Montull (@fujicolor19) – La Mediateca de l’Institut Francès de Barcelona és un espai acollidor però certament asèptic, les parets blanques i els prestatges de llibres de biblioteca. Sorj Chalandon en va fer un lloc emotiu i de record dolorós i catàrtic a la presentació del seu llibre Retorn a Killybegs, publicat el 2011 i que tot just ha traduït al català Edicions de 1984.

“Durant vint anys va ser el meu amic i el meu germà. Ell va ser un heroi de la pàtria irlandesa. I també en va ser un traïdor”. La veu de Chalandon mentre descriu el seu passat és estranya, trencada a vegades pel silenci, però ferma i decidida alhora: el seu francès parla de Denis Donaldson, parla del “seu traïdor”.

L’any 2005 Denis Donaldson, voluntari de l’IRA Provisional i membre del Sinn Féin, feia una roda de premsa que sorprenia Irlanda: durant els últims vint anys havia estat un infiltrat a la cúpula de l’IRA de la intel·ligència britànica, l’MI5. Pocs mesos més tard un periodista el trobava mort a trets d’escopeta en una cabana a Donegal, República d’Irlanda.

“Imagineu-vos que algú us fa conèixer un país, us el fa estimar. Imagineu-vos també que la persona que us ha fet estimar aquest país és el seu enemic”. Sorj Chalandon va conèixer Donaldson mentre cobria el conflicte irlandès pel diari Libération durant els anys 80 (recomano que llegiu això per entendre el personatge): es van fer més que amics, el periodista francès va arribar a veure en l’irlandès un mentor. La traïció de Donaldson el va sorprendre però sobretot va ser dolorosa per a Chalandon, que el 2008 publicava Mon traître, on “volia plorar sobre la meva història, sobre una traïció universal”.

Amb Retorn a Killybegs el tema segueix sent aquesta traïció universal per bé que el protagonista ja no és un traït: “aquest cop vaig anar a cercar el traïdor dins meu. Tots tenim a la panxa un traïdor i un traït”. I és que la novel·la recorre la vida de Tyrone Meehan, un Donaldson ficcionat, “un home doble:  un heroi i un traïdor. Ell era el meu amic i volia compartir la seva mentida i el seu silenci”. Amb aquest coexisteix la figura ingènua del “franceset”, Antoine, una reminiscència de Chalandon en la novel·la: “la veritat es troba entre ells dos”.

“El que m’interessava era agafar el lector i dur-lo amb mi a Irlanda, a un país que no coneix. Que es protegeixi quan senti els trets de l’IRA al carrer. Que conegui el Denis i se l’estimi igual que ho vaig fer jo. Que se senti sobtat per la seva traïció, com em va passar a mi. Però sobretot que no faci un discurs: no vull demostrar res, només necessito compartir una experiència dolorosa, sense judicis” diu en francès, donant espai entre frase i frase per a que la traductora faci la seva feina (a vegades no li dóna torn i quan se n’adona, consternat, s’excusa amb un mig somriure: “Pardon, pardon!”).

Retorn a Killybegs està escrit en un estil directe (“m’agrada extreure la medul·la dels mots”), on hi tenen una importància crucial les mirades, que “formen part del silenci que va caure sobre Denis quan es va saber la veritat”. Una mena d’escriptura visual que fa que Chalandon es recordi dels seus estudiants de periodisme: “sempre els dic que quan escriguin comencin amb una imatge. Jo només ensenyo, no explico”.

Sorj Chalandon no arriba a plorar quan diu que “algú de l’IRA em va dir després de la mort de Denis que en realitat estava mort des del 1981. L’home que m’havia estimat ja estava mort. Per això al llibre a Tyrone Meehan li falten les paraules: ja ho ha dit tot”. Però se’l veu colpit, i el públic silenciat per una història i un llibre que són extraordinaris. La traïció universal ho és perquè va molt més enllà d’Irlanda: ens parla de cadascú de nosaltres, i de la nostra relació amb l’alteritat. “Volia poder tancar la tomba del meu amic Denis, que ell i jo tinguem un lloc i un dolor comuns”.

Malgrat tot, el pes del dolor i del pas del temps es fan presents quan Chalandon diu: “quan sigui gran potser seré capaç de dir que un traïdor és una víctima de la guerra. Per ara només puc dir que un traïdor deixa víctimes al seu pas”.

James Salter i Toni Sala inauguren L’Altra Editorial

L'Altra Editorial

Font: L’Altra Editorial

Marc Montull (@fujicolor19) – Fa uns dies informàvem del naixement del nou projecte d’Eugènia Broggi, L’Altra Editorial. Amb el lloc web de l’editorial ja en funcionament, la majoria de les llibreries es feien ressò per les xarxes socials de l’arribada dels dos llibres que inauguren L’Altra, L’última nit, de James Salter i Els nois, de Toni Sala.

A Els nois, Toni Sala narra la història de quatre personatges afectats de diferent manera per la mort de dos germans, en un ambient fosc i decrèpit. En podeu llegir el primer capítol aquí.

L’última nit és la primera novel·la traduïda al català de l’escriptor nord-americà James Salter, un recull de deu relats en què l’autor explora temes com l’amor, el desamor, el desengany o la passió.

A l’espera queden els dos llibres anunciats al lloc web Barba xopa de sang de Daniel Galera i El germà gros, de Lionel Shriver; també l’obra guanyadora de l’últim Premi Documenta La nostra vida vertical, de Yannick Garcia.