Category Archives: Novetats

Això és tot, o no

Portada Això és tot

Portada del llibre

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Més James Salter en català. I en novel·la, aquest cop. Després de la recent publicació del recull de relats L’última nit a L’Altra Editorial de l’Eugènia Broggi, Empúries publica Això és tot, la nova novel·la de l’autor novaiorquès. El secret és que Això és tot en català també li devem a Broggi que, fent una aposta personal per l’autor, la va comprar quan encara dirigia Empúries.

Hi ha qui diu que Això és tot és l’últim que publicarà Salter, que té prop de 90 anys. La revista New Yorker va publicar, fins i tot, una article sobre la obra sota el títol de “The last book“. Però sigui una trista veritat o un engany més del màrketing, el cas és que Això és tot serà a les llibreries el 13 de març, i en català. Aquesta és la història dels amors i desamors d’un oficial de la marina nord-americana que, després de combatre a la Segona Guerra Mundial, torna a casa, estudia a Harvard, es fa editor i viu una vida d’allò més còmoda. Però, tot i el seu èxit professional i personal, trobarà a faltar el vertader amor.

És clarament, i no només per l’edat de l’autor, una novel·la de maduresa literària i d’exaltació de la vida en tota la seva plenitud. Perquè com Salter va dir en una entrevista, “És tremenda aquesta vida, aquest món: pren-los mentre siguis aquí”.

Anuncis

Torna Calders als aparadors

calders

El passatge on obrirà La Calers. Font: Twitter de la Llibreria Calders

Marc Holanda (@marc286holanda) – El pròxim mes d’abril obrirà una nova llibreria al barri de Sant Antoni de Barcelona. La llibreria Calders (assentada en una antiga fàbrica de botons al número 9 del passatge Calders). Els encarregats del projecte, la periodista Isabel Sucunza i el llibreter Abel Cutillas, han volgut amb aquest projecte fer de cartell dels escriptors del barri, des de l’històric Pere Calders que dóna nom a la llibreria com Casavella i passant per la nova ramada d’escriptors novells que estan apareixent en el panorama de les lletres catalanes (Yannick Garcia o Miqui Otero, per dir-ne alguns).

L’espai, que compta amb dues naus, anirà destinat tant a la pròpia botiga com a una sala de “coworking” i d’exposicions que volen dinamitzar. També s’hi afegirà al projecte el bar del mateix passage Calders per a crear el que han volgut denominar un “focus cultural actiu”. La llibreria oferirà títols en català, castellà, anglès, francès i alemany.

Vía: Núvol

De religions, identitats i persones

Portada Segona persona del singular

Portada del llibre. (Font: bloc d’Edicions de 1984)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Segona persona del singular, de l’escriptor palestí Sayed Kashua és la nova proposta que ofereix Edicions de 1984. Es tracta d’una novel·la amb dos protagonistes que es coneixen fortuïtament i van entrelligant la trama: un advocat criminalista d’èxit i un artista que fa de treballador social. Una història “sobre la recerca de la identitat de tots aquells que pertanyen a una societat dividida i també sobre la naturalesa del matrimoni i l’amistat” tal com la descriu el bloc de l’Editorial.

Traduïda al català per Roser Lluch i Oms, la novel·la fou publicada en hebreu el 2010 i va guanyar el premi Bernstein (un premi literari israelià) el 2011. El jurat del premi en va dir que és”una mirada fascinant i satírica a Israel i especialment a la ment araboisraeliana”.

La novel·la serà presentada pel mateix autor que després participarà en un debat obert dilluns dia 3 de març a l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed).

سيد قشوع / סייד קשוע

Sayed Kashua, l’hebreu àrab

Autor novela

Sayed Kashua. Fotografia de Natasha Mozgovaya (Font: Haaretz)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Sayed Kashua és un periodista i escriptor araboisraelià nascut a Tira (ciutat d’Israel des que va ser annexionada als palestins l’any 1948) el 1975. Després d’estudiar filosofia i sociologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem s’ha dedicat a plasmar en novel·les i guions la seva visió del conflicte identitari que amaga el conflicte entre hebreus i àrabs. També ha estat crític de cinema i columnista al setmanari Kol Ha’Ir de Tel-Aviv i ara col·labora al suplement setmanal cultural i polític del diari Haaretz.

Ha escrit tres novel·les que han estat traduït a set idiomes.: Aravim Rokdim (Els àrabs també ballen, 2002) i Va-Yehi Boker (Hi hagué un matí, 2004) i Guf sheni yaḥid, recentment publicada al català per Edicions de 1984 sota el títol Segona persona del singular. Aquesta darrera serà presentada a Barcelona el pròxim dilluns 3 de març amb la presència de l’autor i la traductora.

Espai Literari: la llibreria online de editorials petites i a descobrir

espai literari

Font: Espai Literari

Marc Montull (@fujicolor19) – Pocs mesos després de la seva obertura al barri barceloní de Gràcia la llibreria Espai Literari llença la primera botiga online especialitzada en “editorials petites i autors a descobrir”. L’objectiu és poder arribar durant les pròximes setmanes al miler de títols diferents, els mateixos que es troben en format físic a la llibreria.

Dins aquesta voluntat d’oferir un producte una mica més alternatiu hi trobem propostes diferents: escriptors desconeguts pel gran públic, clàssics de la literatura de sempre que treuen editorials més modestes i micro-editorials que opten per tiratges curts. Espai Literari també inclou autors autoeditats que s’escapen dels grans circuits de la distribució.

Entre les editorials que es poden trobar a la nova botiga online hi figuren Periscopi, Les Males Herbes, Diëresis, Candaya, Albertí, Periférica, Nórdica, Alrevés, Llibres del Delicte, Raig Verd o  Stonberg.

Vía: Illa dels llibres

Eufòria rebaixada?

Xavier Bosch al centre, amb Jordi Évole a l’esquerra (Producció pròpia)

Marc Montull (@fujicolor19) – “Se sabrà tot parlava de l’islamisme radical a Barcelona. I no em va passar res. A Homes d’honor hi tractava el tema de la màfia siciliana a la mateixa ciutat. I tampoc va succeir res. Eufòria va sortir dijous passat i ja tinc metges ofesos i delegats comercials de la indústria farmacèutica que m’insulten per Twitter!”. Així presentava Xavier Bosch la seva novel·la Eufòria, publicada a Proa, on tanca de moment la història del periodista Dani Santana.

Aquesta vegada Santana, enguixat de dalt a baix per un intentat d’assassinat (això passa ja al primer capítol, no desvetllem res!), es veu obligat a reinventar-se per la crisi com a periodista. La seva investigació serà doncs digital, amb l’ajuda d’un jove hacker paraplègic a causa d’un accident jugant a rugbi.

En el seu punt de mira hi ha els tripijocs de la indústria farmacèutica. Bosch explicava també el perquè d’aquest tema: “a través de Twitter algú em va dir que tenia un tema pel Dani Santana, relacionat amb les empreses farmacèutiques. M’ho va explicar tot: ell havia estat delegat comercial d’una d’aquestes empreses i la seva feina era seduir metges per a què receptessin determinades medecina durant un temps”.

En paral·lel coexisteix en la novel·la l’arribada d’un gran magnat que vol crear el parc d’atraccions més gran d’Europa a seixanta quilòmetres de Barcelona, disposat a fer i sobretot a pagar a qui calgui.

Finalment i com no podia ser d’una altra manera a Eufòria hi juga un paper molt important el periodisme. Bosch afirma que malgrat la crisi “a la professió encara li queden moltes hores importants, som una necessitat social” però que “el futur serà digital o no serà. El diari de paper pot tenir els anys comptats, però això és mera distribució, un canal. L’important són les històries i com s’expliquen. Dani Santana també ha de fer aquest pas i entrar a la xarxa: s’adona que les notícies ja no les anem a buscar sinó que ens troben”.

La presentació va comptar amb la presència del periodista Jordi Évole, que tot i que encara no s’havia acabat de llegir el llibre (“m’agrada tant que no vull me’l vull acabar”) si que en va saber destacar a mode de broma “els passatges eròtics, que com tothom ja deu saber són autobiogràfics: en Xavi té una vida rica i plena”. Més enllà de la seva vessant de follonero Évole va continuar dient que “m’agrada la visió que apareix en els llibres de Xavier Bosch sobre el periodisme. Avui els periodistes som ninots diu a Eufòria, i és que hem perdut l’exclusivitat de la informació i la independència. Per tot això, gràcies per rebaixar l’eufòria d’aquesta professió que a vegades es mira massa el melic”.

La sala de La Casa del Libro on es fa la presentació és plena, i la gent que hi assisteix riu dels comentaris enginyosos de Évole, i s’escolta amb atenció un Xavier Bosch que finalment no dubta en acabar l’acte: “el Barça juga a les vuit”.

Entre l’efervescència juvenil i el món adult

ben brooks

Ben Brooks amb la versió anglesa de Lolito sobre la cara. Font: Twitter del mateix autor.

Marc Montull (@fujicolor19) – Tant a la portada del llibre en català (Grup62) com en castellà (Blackie Books) hi ha una cosa que hi destaca amb força: “Lolito és el llibre més divertit que he llegit en anys. Vaig quedar impressionat”. Qui ho diu no és altre que una llegenda com Nick Cave, legitimant així la segona obra del joveníssim Ben Brooks. Si ho diu ell…

Amb aquest títol de Nabokov retorçat l’anglès Ben Brooks ens torna a dur al seu món de post-adolescència fràgil i ingènua, on un noi que ho acaba de deixar amb la seva novia començarà una relació virtual amb una professora madura. I sí, tot plegat “acabarà amb sexe”.

Després de l’èxit de Fes-te gran i de passar una bona temporada a Barcelona (actualment i com diu al seu Twitter, és a Berlin) Brooks continua sent capaç de conjuntar aquesta efervescència decadent i juvenil amb la profunditat tèrbola del món adult, de manera que la novel·la resulta quelcom més que una lleugera distracció per a púbers.