Sarcasme i fetitxisme històrico-nacional

Hèctor Bofill presenta la novel·la Germans del sud, guanyadora del Premi Joanot Martorell

Pilar Beltran, a l’esquerra, Hèctor Bofill, al centre, i Manuel Forcano a la presentació del llibre (Producció pròpia)

Marc Holanda (@marc286holanda) – L’escriptor català va presentar el passat dia 26 de febrer aquest “roman”, com va anomenar-lo Miquel de Palol, una de les persones escollides per acompanyar-lo i membre del jurat que enguany li atorgà el premi. La novel·la planteja una ucronia o, en paraules del propi autor, què hauria passat si els catalans no fóssim uns incompetents polítics des de Muret“, on la victòria al segle XIII contra els francesos hauria portat a l’emergiment d’un imperi català als nostres dies.

Així, la novel·la juga amb un evident canvi de rols ja que, a partir d’aquests fets, en una actualitat paral·lela, és la regió centre-ibèrica (mai formada com a Espanya) la que vol independitzar-se de l’Imperi i en què es generalitza la conjura política i diplomàtica. No obstant, Bofill va voler treure ferro a la repressivitat del seu Imperi declarant-lo com un Imperi “reprimit” de caràcter federal o de “tercera via”.

A la inauguració de l’acte per part de Manuel Forcano i Pilar Beltran va seguir-hi la intervenció de Miquel de Palol, que va defensar-la el seu caràcter no pamfletari en la seva no deriva cap a un bàndol i en què “al final acaben rebent tots”.  També va voler emfatitzar l’element sarcàstic de l’obra que contradiu, segons la seva opinió, la possible apologia de la violència de l’obra, de tradició quixotesca, i el desmoronament dels mites democràtics i pacifistes a occident.

L’acte es va convertir, però, en alguns moments, en un discurs polític, tant per la presència de l’exdiputat Alfons López Tena entre els assistents com per la temàtica del llibre i el discurs de Bofill, ple d’al·lusions al procés independentista, l’anàlisi crítica de la història catalana i la seva defensa de la cultura com a element distintiu.

Hèctor Bofill és professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, membre del CES i de Solidaritat Catalana. Es va estrenar com a escriptor amb el poemari Cant a Calipso. La seva primera novel·la, L’últim evangeli, va guanyar el Premi Josep Pla l’any 2003. És autor de diversos poemaris i novel·les, que combina amb la publicació de d’assaigs de caràcter polític com Escac al rei.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s