La traïció universal

Sorj Chalandon, al centre, parlant del seu Retorn a Killybegs (Producció pròpia)

Marc Montull (@fujicolor19) – La Mediateca de l’Institut Francès de Barcelona és un espai acollidor però certament asèptic, les parets blanques i els prestatges de llibres de biblioteca. Sorj Chalandon en va fer un lloc emotiu i de record dolorós i catàrtic a la presentació del seu llibre Retorn a Killybegs, publicat el 2011 i que tot just ha traduït al català Edicions de 1984.

“Durant vint anys va ser el meu amic i el meu germà. Ell va ser un heroi de la pàtria irlandesa. I també en va ser un traïdor”. La veu de Chalandon mentre descriu el seu passat és estranya, trencada a vegades pel silenci, però ferma i decidida alhora: el seu francès parla de Denis Donaldson, parla del “seu traïdor”.

L’any 2005 Denis Donaldson, voluntari de l’IRA Provisional i membre del Sinn Féin, feia una roda de premsa que sorprenia Irlanda: durant els últims vint anys havia estat un infiltrat a la cúpula de l’IRA de la intel·ligència britànica, l’MI5. Pocs mesos més tard un periodista el trobava mort a trets d’escopeta en una cabana a Donegal, República d’Irlanda.

“Imagineu-vos que algú us fa conèixer un país, us el fa estimar. Imagineu-vos també que la persona que us ha fet estimar aquest país és el seu enemic”. Sorj Chalandon va conèixer Donaldson mentre cobria el conflicte irlandès pel diari Libération durant els anys 80 (recomano que llegiu això per entendre el personatge): es van fer més que amics, el periodista francès va arribar a veure en l’irlandès un mentor. La traïció de Donaldson el va sorprendre però sobretot va ser dolorosa per a Chalandon, que el 2008 publicava Mon traître, on “volia plorar sobre la meva història, sobre una traïció universal”.

Amb Retorn a Killybegs el tema segueix sent aquesta traïció universal per bé que el protagonista ja no és un traït: “aquest cop vaig anar a cercar el traïdor dins meu. Tots tenim a la panxa un traïdor i un traït”. I és que la novel·la recorre la vida de Tyrone Meehan, un Donaldson ficcionat, “un home doble:  un heroi i un traïdor. Ell era el meu amic i volia compartir la seva mentida i el seu silenci”. Amb aquest coexisteix la figura ingènua del “franceset”, Antoine, una reminiscència de Chalandon en la novel·la: “la veritat es troba entre ells dos”.

“El que m’interessava era agafar el lector i dur-lo amb mi a Irlanda, a un país que no coneix. Que es protegeixi quan senti els trets de l’IRA al carrer. Que conegui el Denis i se l’estimi igual que ho vaig fer jo. Que se senti sobtat per la seva traïció, com em va passar a mi. Però sobretot que no faci un discurs: no vull demostrar res, només necessito compartir una experiència dolorosa, sense judicis” diu en francès, donant espai entre frase i frase per a que la traductora faci la seva feina (a vegades no li dóna torn i quan se n’adona, consternat, s’excusa amb un mig somriure: “Pardon, pardon!”).

Retorn a Killybegs està escrit en un estil directe (“m’agrada extreure la medul·la dels mots”), on hi tenen una importància crucial les mirades, que “formen part del silenci que va caure sobre Denis quan es va saber la veritat”. Una mena d’escriptura visual que fa que Chalandon es recordi dels seus estudiants de periodisme: “sempre els dic que quan escriguin comencin amb una imatge. Jo només ensenyo, no explico”.

Sorj Chalandon no arriba a plorar quan diu que “algú de l’IRA em va dir després de la mort de Denis que en realitat estava mort des del 1981. L’home que m’havia estimat ja estava mort. Per això al llibre a Tyrone Meehan li falten les paraules: ja ho ha dit tot”. Però se’l veu colpit, i el públic silenciat per una història i un llibre que són extraordinaris. La traïció universal ho és perquè va molt més enllà d’Irlanda: ens parla de cadascú de nosaltres, i de la nostra relació amb l’alteritat. “Volia poder tancar la tomba del meu amic Denis, que ell i jo tinguem un lloc i un dolor comuns”.

Malgrat tot, el pes del dolor i del pas del temps es fan presents quan Chalandon diu: “quan sigui gran potser seré capaç de dir que un traïdor és una víctima de la guerra. Per ara només puc dir que un traïdor deixa víctimes al seu pas”.