La revolta oblidada de Gràcia

Presentació de Set dies de Gràcia de Carla Gràcia Mercadé

Pròleg del llibre llegit per l’actor Abel Folk (Producció pròpia)

Marc Holanda (@marc286holanda) – “Molts l’han oblidat. Altres l’han anomenat revolta. Però va ser una guerra: la guerra dels set dies, sense descans, sense pau, sense compassió.”

Així comença la primera novel·la de Carla Gràcia Mercadé, Set dies de gràcia, que va presentar a La Casa del Llibre de la Rambla Catalunya el passat 10 de febrer. Escortada per l’historiador Josep Maria Contel i la veu de l’actor Abel Folk, la vetllada va combinar l’exposició del book trailer de l’obra amb documentació històrica de Contel i les recitacions de certs passatges de Folk, juntament amb les confessions i comentaris de l’escriptora.

Així Gràcia va explicar l’origen de la idea del llibre, en la conversa amb un taxista, o els anys de treball per a documentar-se i escriure la novel·la: “Han estat molts anys, més de cinc anys, però crec que duc tota la vida escrivint-lo.”

La història gira al voltant de dues trames: la històrica, corresponent a la Revolta de les Quintes de l’abril de 1870, que actua com a rerefons, i la narració de la vida formalista d’una família burgesa de la època, encarnada al voltant de la figura de la protagonista, Marianna. D’aquesta manera, l’autora, com ella mateixa reconeixia, estableix un cert  paral·lelisme entre les dues: “La lluita de la Marianna és una lluita per la llibertat, lluita interior, però també una llibertat exterior”. Les dues històries, realitat històrica, mite i ficció s’entrelliguen.

“El Fèlix afirmava que només hi havia dues classes de persones al món: les que matarien i les que abans es deixarien matar. Jo era de les segones, però hi ha coses que ho canvien tot. La guerra n’és una, l’altra són els secrets.”

L’escriptora va saltar entre la modèstia, en reconèixer les seves inseguretats davant del relat d’uns fets als quals no n’ha tingut cap relació vital: “Qui sóc jo per dir: el Jonàs pensava que…”; i treure pit davant l’aparició imminent de la segona edició del llibre després de quinze dies de la seva publicació així com la traducció a l’italià.

“ Tot necessitem desvestir els misteris, desenredar els nusos i estirar-ne el fil perquè. sinó, no hi ha veritat. Un petit engany és tota una vida d’engany. Ara em toca a mi desenredar la meva vida, la nostra, la de tots els que vam viure aquells anys i, sobretot, aquells set dies. Set dies.”

Finalment, al llarg de la presentació tant ella com Contel van voler emfatitzar la Història del llibre, el passat perdut que d’alguna manera la novel·la reclama i la lluita perquè aquests fets no caiguin en el buit.

“Perquè encara que avui no quedi ningú d’aleshores ens recordaràs i ens alliberaràs de la injustícia de la desmemòria. Més que això, et salvaràs de la imprudència de l’oblit.”