Entrevista a Eugènia Broggi: començar de nou des de l’experiència

Eugènia Broggi

L’habitació és llarga per ser un despatx, i queda ben il·luminada per la llum del sol. Seria prou austera sinó fos pels llibres i els papers. Les parets queden cobertes per prestatges plens de títols, tant en anglès com en català i castellà. I s’ha d’esquivar un parell de caixes de cartró amb més llibres: en una d’elles s’hi endevina l’obra guanyadora del Documenta, La nostra vida vertical de Yannick Garcia, que encara no és a les llibreries. Les taules plenes de papers i sí, també de llibres. L’Eugènia ens convida a passar, a que la col·loquem a ella i a la càmera on ens vagi millor. Demana perdó pel desordre sense sentir-se’n gaire, “això acaba de començar”. Sembla certament el despatx d’algú que acaba d’engegar un nou projecte editorial: L’Altra.

• L’Altra, una editorial petita però ambiciosa, d’aquí i de tot arreu
• Sector editorial: “Avui la relació de l’editor amb el llibre és menys profunda”
• Parlem de llibres: “Llegim més però pitjor”
• Transcripció completa de l’entrevista a Eugènia Broggi

Eugènia Broggi: L’Altra, una editorial petita però ambiciosa, d’aquí i de tot arreu

La cara d’Eugènia Broggi canvia quan la pregunta és sobre la seva nova editorial, sobre els autors que enceten L’Altra. Parla de la il·lusió de publicar James Salter per primera vegada, una espina que tenia clavada; la sensació que els relats de Toni Sala són el millor quel’autor ha escrit fins ara; el presentiment que Yannick Garcia té fusta de bon escriptor. Broggi té clar el camí a seguir: L’Altra és la seva aposta personal.

Eugènia Broggi sobre el sector editorial: “Avui la relació de l’editor amb el llibre és menys profunda”

Eugènia Broggi es mostra ferma quan parla del seu sector professional. El món editorial s’ha accelerat amb la tecnologia i els nous hàbits lectors, però l’essència sembla que no ha canviat. L’editora es mostra flexible però a la vegada cauta amb l’amenaça digital . I tot i el moment de desconcert quan se li pregunta què és el que més li agrada de ser editora, de seguida respon: veure món, l’excitació de compartir un llibre que t’ha agradat.

Parlem de llibres amb Eugènia Broggi: “Llegim més però pitjor”

No costa gaire entendre perquè Eugènia Broggi és editora. El que li agrada és llegir i oferir als lectors el que a ella, com a lectora, li agradaria rebre. La oficina de L’Altra Editorial encara està en formació: ens rep al seu despatx, ple de llibres, galerades i caixes amb les edicions acabades de sortir de la impremta. Parla amb entusiasme de llibres, literatura i tendències. Tot  i així es mostra crítica: llegim més però ho fem pitjor.

Això és tot, o no

Portada del llibre

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Més James Salter en català. I en novel·la, aquest cop. Després de la recent publicació del recull de relats L’última nit a L’Altra Editorial de l’Eugènia Broggi, Empúries publica Això és tot, la nova novel·la de l’autor novaiorquès. El secret és que Això és tot en català també li devem a Broggi que, fent una aposta personal per l’autor, la va comprar quan encara dirigia Empúries.

Hi ha qui diu que Això és tot és l’últim que publicarà Salter, que té prop de 90 anys. La revista New Yorker va publicar, fins i tot, una article sobre la obra sota el títol de “The last book“. Però sigui una trista veritat o un engany més del màrketing, el cas és que Això és tot serà a les llibreries el 13 de març, i en català. Aquesta és la història dels amors i desamors d’un oficial de la marina nord-americana que, després de combatre a la Segona Guerra Mundial, torna a casa, estudia a Harvard, es fa editor i viu una vida d’allò més còmoda. Però, tot i el seu èxit professional i personal, trobarà a faltar el vertader amor.

És clarament, i no només per l’edat de l’autor, una novel·la de maduresa literària i d’exaltació de la vida en tota la seva plenitud. Perquè com Salter va dir en una entrevista, “És tremenda aquesta vida, aquest món: pren-los mentre siguis aquí”.

Torna Calders als aparadors

El passatge on obrirà La Calers. Font: Twitter de la Llibreria Calders

Marc Holanda (@marc286holanda) – El pròxim mes d’abril obrirà una nova llibreria al barri de Sant Antoni de Barcelona. La llibreria Calders (assentada en una antiga fàbrica de botons al número 9 del passatge Calders). Els encarregats del projecte, la periodista Isabel Sucunza i el llibreter Abel Cutillas, han volgut amb aquest projecte fer de cartell dels escriptors del barri, des de l’històric Pere Calders que dóna nom a la llibreria com Casavella i passant per la nova ramada d’escriptors novells que estan apareixent en el panorama de les lletres catalanes (Yannick Garcia o Miqui Otero, per dir-ne alguns).

L’espai, que compta amb dues naus, anirà destinat tant a la pròpia botiga com a una sala de “coworking” i d’exposicions que volen dinamitzar. També s’hi afegirà al projecte el bar del mateix passage Calders per a crear el que han volgut denominar un “focus cultural actiu”. La llibreria oferirà títols en català, castellà, anglès, francès i alemany.

Vía: Núvol

Una setmana de… identitats i conflictes

Sayed Kashua. Fotografia de Emil Salman. Font: Haaretz.

Una setmana tranquil·la en el panorama literari barceloní. A actualitat literària hem estat preparant la visita d’un personatge molt interessant, l’escriptor araboisraelià Sayed Kashua, que va presentar la seva novel·la Segona persona del singular, editada en català per Edicions de 1984, a l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed). Kashua va ser el protagonista d’un acte en què es va parlar més de política i del conflicte entre jueus i palestins que no del seu llibre.

Però de Segona persona del plural molts n’han parlat. Boyd Tonkin, del diari britànic The Independent, ha descrit el llibre com “una trama, intel·ligentment teixida, d’acurades observacions del Jerusalem del dia a dia”. També s’ha destacat la ironia crítica de l’autor reflectida en la novel·la: “Aconsegueix amagar el dolor sota l’humor” en va dir el periodista jueu d’ Al-Monitor Shlomi Eldar. Un humor, de fet, que Annette Lévy-Willard, de Libération, no dubta en comparar amb l’humor negre i crític de Woody Allen en una crònica que acaba de manera molt significativa: “Sayed Kashua continuarà, doncs, amb la seva vida paranoica i la seva obra d’escriptor d’humor negre que relata l’esquizofrènia quotidiana de l’àrab israelià”.

Quan les fronteres són dins un mateix

Presentació de Segona Persona del singular, de Sayed Kashua

Sayed Kashua. Fotografia de Natasha Mozgovaya (Font: Haaretz)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Hi ha una certa expectació abans que arribi l’autor. Un públic d’allò més variat n’espera l’arribada. I, una mica tard, entra l’autor escortat per Roser Lluch, traductora del llibre al català, Lurdes Vidal, responsable de l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed), Anna Bejarano, professora de llengua i literatura hebrees a la UB i un traductor que repetirà constantment durant l’acte, excusant-se, que no ho és.

Sayed Kashua és jove però no titubeja. Viu a cavall entre dues cultures en guerra,  que es barallen també en el seu interior i per això escriu, perquè com diu ell, “és l’únic que puc fer”. Explica que ha estat criticat per les seves paraules, per les seves accions, però, sobretot, per la llengua en la que escriu. Va triar fa ja tres novel·les l’opció d’escriure en hebreu, i no en àrab, com molts haguessin esperat. La novel·la que presenta, Segona persona del singular, és una història d’amor, com Kashua s’esforça en recordar als assistents, que explica, alhora, perquè enutja alguns que l’autor escrigui en la llengua que ho fa.

Després d’una breu introducció a l’obra i a l’autor de cadascun dels ponents a la taula, s’obre el debat. Acostumats al silenci tímid després de l”‘Algú té alguna pregunta?”,  sorprèn com el públic es llença a la piscina. Es posen sobre la taula qüestions polítiques de rabiosa actualitat, com la polèmica al voltant de la iniciativa del govern de Netanyahu d’imposar el servei militar obligatori a la minoria ultraortodoxa jueva dels Haredim o sobre si un boicot econòmic sobre Israel seria beneficiós per a resoldre el conflicte amb els palestins. També preguntes més personals a l’autor, sobre com viu la seva identitat dividida o si té el projecte d’escriure algun dia en el seu àrab matern.

I Kashua, que ha vingut a parlar del seu llibre (“d’amor” repeteix, “i no només de política”) no dubta en contestar que no ho sap, que ell no té la solució de res però que actua segons les seves conviccions. Al final, però, acaba regalant una confessió, potser utòpica, al seu àvid públic. “The dream is to share the land in equalty” [” El somni és compartir la terra amb igualtat”].

• Llegeix més sobre l’autor
• Llegeix més sobre la novel·la

De religions, identitats i persones

Portada del llibre. (Font: bloc d’Edicions de 1984)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Segona persona del singular, de l’escriptor palestí Sayed Kashua és la nova proposta que ofereix Edicions de 1984. Es tracta d’una novel·la amb dos protagonistes que es coneixen fortuïtament i van entrelligant la trama: un advocat criminalista d’èxit i un artista que fa de treballador social. Una història “sobre la recerca de la identitat de tots aquells que pertanyen a una societat dividida i també sobre la naturalesa del matrimoni i l’amistat” tal com la descriu el bloc de l’Editorial.

Traduïda al català per Roser Lluch i Oms, la novel·la fou publicada en hebreu el 2010 i va guanyar el premi Bernstein (un premi literari israelià) el 2011. El jurat del premi en va dir que és”una mirada fascinant i satírica a Israel i especialment a la ment araboisraeliana”.

La novel·la serà presentada pel mateix autor que després participarà en un debat obert dilluns dia 3 de març a l’Institut Català de la Mediterrània (IEMed).

• Perfil de l’autor

سيد قشوع / סייד קשוע

Sayed Kashua, l’hebreu àrab

Sayed Kashua. Fotografia de Natasha Mozgovaya (Font: Haaretz)

Julia Tercero (@JuliaTercero) – Sayed Kashua és un periodista i escriptor araboisraelià nascut a Tira (ciutat d’Israel des que va ser annexionada als palestins l’any 1948) el 1975. Després d’estudiar filosofia i sociologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem s’ha dedicat a plasmar en novel·les i guions la seva visió del conflicte identitari que amaga el conflicte entre hebreus i àrabs. També ha estat crític de cinema i columnista al setmanari Kol Ha’Ir de Tel-Aviv i ara col·labora al suplement setmanal cultural i polític del diari Haaretz.

Ha escrit tres novel·les que han estat traduït a set idiomes.: Aravim Rokdim (Els àrabs també ballen, 2002) i Va-Yehi Boker (Hi hagué un matí, 2004) i Guf sheni yaḥid, recentment publicada al català per Edicions de 1984 sota el títol Segona persona del singular. Aquesta darrera serà presentada a Barcelona el pròxim dilluns 3 de març amb la presència de l’autor i la traductora.

• Llegeix més sobre Segona persona del singular